405. Código de barras, de Gustavo Hernández Becerra

Código de barras de Gustavo Hernández Becerra és el primer llibre que va escriure aquest autor colombià afincat a Tarragona i que fa una mena de literatura espanyola que a mi m'ha recordat al Mendoza. Ho dic com a positiu, ja que en Mendoza té una manera d'escriure que m'encanta i aquest estil humorístic, costumista i sense una aclaparadora acció dramàtica el trobo bastant atractiu. En aquest cas un jove de 22 anys entra a treballar a un supermercat de venda a l'engròs, on anirà avançant força bé en la seva tècnica i habilitats laborals. Allà coneix als seus primers companys de feina i les seves històries personals, totes d'allò més "normals". També coneix una noia de la que s'enamorarà perdudament, però la seva falta d'ambició farà que acabi perdent-la. Continua la vida del protagonista amb un graciós episodi del robatori al supermercat on està implicada tota cuca vivent que treballa allà, l'acomiadament del responsable de l'establiment i l'aparició d'una nova dona a la vida del noi. La seva rutina és tan gris i mancada d'il·lusió que evoca sentiments entranyables i d'aproximació emocional amb el pobre noi. Un personatge creat amb cura i delicadesa, que no té res d'especial, però que per aquest precís motiu desperta simpaties contínues. Evidentment aquest retrat del perdedor social no podia tenir èxit immediat amb les dones, perdent les seves possibilitats d'arribar a cap fita en aquest aspecte malgrat les diverses opcions que se li presenten. Riure per no plorar, perquè així és la realitat i així ens l'hem de prendre. Una novel·la que m'ha encantat i que no esperava de cap manera que fos així.