408. Seràs un dels nostres, d'Ariadna Herrero

En un estiu no massa pletòric en lectures he consumit la dosi necessària de Llibres del Delicte amb aquest Seràs un dels nostres d'Ariadna Herrero. Es tracta d'una història basada en una secta i en el seu poder de captació i els ritus que li són propis. Els naturites tenen l'habitual estructura d'aquestes entitats on diversos cercles jeràrquics van confluint fins arribar al líder. Una noia amb les típiques característiques de debilitat emocional és captada per la secta i el seu enamorat decideix recuperar-la. Això fa que ell s'endinsi en l'entramat de l'organització per tal de localitzar-la i salvar-la. Poc a poc va descobrint com aquell món de felicitat que aparenta al començament no és més que una façana qua amaga una cruel realitat. Bé, poca cosa més, senzillament una novel·la sense massa pretensions que no descobreix gran cosa i que justifica un cop més el repugnant poder de les sectes. La història està distreta, va fent, sense grans sorpreses. Sap greu, perquè segurament hi ha més elements per analitzar, però tampoc m'han semblat massa interessants. El noi infiltrat va descobrint els subterfugis dels líders, els càstigs psicològics, la por a sortir del control del grup, el col·lectiu, la natura com a referent existencial, el sexe gratuït basat en normatives pròpies, la beguda que provoca al·lucinacions... De fet he anat llegint i esperava que passés alguna cosa no prevista. Potser he tingut la sort d'estudiar una mica sobre el tema i he acabat valorant que és una bona novel·la si desconeixes del tot la qüestió de les sectes. Sempre va bé recordar que cal  tenir cura amb això i una novel·la catalana que faci un repàs a la seva perillositat també és necessària.