Definitivament en Pierre Lemaitre és un dels millors escriptors actuals per passar una estona brutal. Una noia perd el cap, la seva memòria és un desastre, no recorda què ha fet, què li està rodant pels pensaments... En una situació d'extrema ansietat, comença a anotar el seu dia a dia a la seva llibreta, però malgrat això la seva quotidianitat de burgesa perfecta s'està desmoronant. No hi ha cap causa aparent a part d'un problema mental, ja que fins i tot està presumptament assassinant persones que l'envolten. Però, què o qui pot estar causant aquest ensorrament personal? Cal llegir el llibre i gaudir de cada pàgina. Em passa sovint quan explico un llibre del Lemaitre que no puc descriure els fets de l'argument per no espoilejar qui pugui llegir aquestes lletres. Els girs, la velocitat dels esdeveniments, l'angoixa absoluta dels personatges, l'evolució de l'argument... tot és fascinant. A tall d'exemple, diré que res és el que sembla, que la societat del segle XXI pertany a l'era tecnològica i que res és impossible a l'hora d'entrar a la vida d'una persona. A partir d'aquí un expert informàtic amb perfil de psicòpata podria fer molt de mal. I així vas llegint i flipant, sense poder descansar, perquè a diferència de l'anterior que he llegit d'ell, aquest s'apropa més a l'estil de la tetralogia del Verhoeven. Realment estic tan sorprès que quasi segur algun dia retornaré i llegiré de nou aquestes novel·les. Resulta una lectura gratificant i d'aquelles que enganxen, un concepte tan buscat darrerament. Com he llegit per alguna, val la pena que ningú t'expliqui de què va aquest llibre, perquè l'oportunitat de descobrir-lo per tu mateix no té preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada