406. Que els déus t'acompanyin, de Xavier Aguilar

Necessitava llegir algun llibre sobre Tarraco i he buscat per la biblioteca a veure què tenia. Per sort he trobat aquest Que els déus t'acompanyin de Xavier Aguilar i Sastre, un gracienc instal·lat a Tarragona que malauradament va morir fa poc i que no vaig tenir l'oportunitat de conèixer. Val a dir que aquest exemplar m'ha sorprès moltíssim. El relat s'inicia amb les darreres hores de la vida d'Eutyches, el famós conductor de carros de curses originari de las Tarraco romana del S. II dC. Durant aquell temps que li queda de vida l'autor fa un repàs de la que podia haver estat la seva progressió vital entre el món dels vius. El jove auriga va morir a una edat molt temprana, concretament als 22 anys, sense saber-se quines van ser les causes de la seva mort. L'autor fabula sobre això a partir de dos eixos argumentals bastant potents: la descoberta del que serà el gran amor del jove i, per altra banda, la complexa relació que el lligarà amb l'emperador Adrià i la seva dona en la visita que van fer a Tarraco en aquelles dates. Eutyches és un jove afortunat, fill d'esclava i de centurió romà que compra mare i fill, símptoma de masculinitat i vigor. De seguida entrarà a l'escola de conductors de quadrigues i aconseguirà uns quants èxits importants al circ de la ciutat. Però la seva vida no serà fàcil, morint jove com he dit, i les misterioses causes de la seva mort acompanyat de la seva mare i del seu millor amic, sempre al seu costat. Aquesta és una novel·la excel·lent amb tocs d'humor i ironia fina que et trasllada a l'actualitat de la ciutat. No em podia creure que aparegués un avatar de l'Ángel Juárez i he tingut de comprovar dues vegades si no m'havia equivocat de llibre. Els dirigents de la ciuat, la brutícia de les vies, les cagades de coloms, els buròcrates, la paperassa, el transport públic, ... estava somiant? No, l'autor presenta una Tarraco precursora de l'actualitat amb la seva essència originària des del seu naixement. Una gran novel·la que tanca segurament les lectures del juliol, menys nombroses que l'any passat, però amb dos llibres monumentals en procés.

405. Código de barras, de Gustavo Hernández Becerra

Código de barras de Gustavo Hernández Becerra és el primer llibre que va escriure aquest autor colombià afincat a Tarragona i que fa una mena de literatura espanyola que a mi m'ha recordat al Mendoza. Ho dic com a positiu, ja que en Mendoza té una manera d'escriure que m'encanta i aquest estil humorístic, costumista i sense una aclaparadora acció dramàtica el trobo bastant atractiu. En aquest cas un jove de 22 anys entra a treballar a un supermercat de venda a l'engròs, on anirà avançant força bé en la seva tècnica i habilitats laborals. Allà coneix als seus primers companys de feina i les seves històries personals, totes d'allò més "normals". També coneix una noia de la que s'enamorarà perdudament, però la seva falta d'ambició farà que acabi perdent-la. Continua la vida del protagonista amb un graciós episodi del robatori al supermercat on està implicada tota cuca vivent que treballa allà, l'acomiadament del responsable de l'establiment i l'aparició d'una nova dona a la vida del noi. La seva rutina és tan gris i mancada d'il·lusió que evoca sentiments entranyables i d'aproximació emocional amb el pobre noi. Un personatge creat amb cura i delicadesa, que no té res d'especial, però que per aquest precís motiu desperta simpaties contínues. Evidentment aquest retrat del perdedor social no podia tenir èxit immediat amb les dones, perdent les seves possibilitats d'arribar a cap fita en aquest aspecte malgrat les diverses opcions que se li presenten. Riure per no plorar, perquè així és la realitat i així ens l'hem de prendre. Una novel·la que m'ha encantat i que no esperava de cap manera que fos així.

404. Boig per tu, de Jordi Folck

Boig per tu de Jordi Folck és un d'aquells llibres que m'arriba envoltat de la polèmica i que per aquest motiu encara tens més ganes de llegir. A més a més, per la gent de la meva generació estaríem fent un flaixbac emocional d'aquells històrics, ja que la figura de Carles Sabater, i especialment la seva mort, va colpir a molta gent, entre ells a mi. Recordo perfectament el concert de Sau al Camp de Mart i recordo el cop d'efecte que va suposar aquella sorprenentment mort del cantant.

El llibre no el trobo polèmic per enlloc. Això és una novel·la de ficció (entenc jo) i, per tant, vas fent. El fet que passi durant el darrer any de vida de Carles Sabater ho fa molt interessant, però no catastròfic. La versió d'un autor sobre un fet en una novel·la de ficció és lliure, et pot agradar o no, però no deixa de ser una novel·la. La gent es creu tot el que llegeix? Si així fos aquesta tarda trucaré a la Mina Fuster, la inspectora del mossos de la Margarida Aritzeta, o al mateix onclo Gros, tots dos conciutadans meus de Tarragona i protagonistes de les novel·les de la vallenca.

Potser en Pep Sala no resulta ben parat, tampoc és tan greu. Potser es dóna una visió esbiaixada del Carles Sabater, vés a saber. El cas és que en Sabater no és protagonista principal del llibre, i sí ho és una fan que perd el cap a causa d'una malaltia mental. A partir d'aquí hauríem d'analitzar el fenomen fan, els components psicològics que porten persones a creure's realitats inventades i la vulnerabilitat humana. El grup musical Sau seria el teló de fons, però no l'essència de la novel·la, molt més emmarcada al sanatori del Pere Mata. Allà un grup d'interns recrea una obra de teatre a partir de la confessió de Rosa Maria Vidal, presumpta esposa de Carles Sabater i futura mare del seu fill. La presència de la protagonista de La dona de negre, l'Anna Barral, serveix per treure més rendiment a la història i remoure una mica més la inestabilitat de la Rosa Maria. Una lluita d'egos que acabarà com acabarà i que amb l'ajut de la bellesa poètica i musical dels temes de Sau s'anirà desenvolupant a bon ritme. L'èxit de la novel·la rau, en la meva opinió, en la proximitat i la naturalitat que l'autor fa dels interns d'un sanatori. Massa prejudicis ens envolten que etiqueten persones amb problemes, però persones reals amb cara i ulls. Un bon llibre, perquè no! Som-hi!

403. La veïna, d'Isabel-Clara Simó

Aquesta seria una simple ressenya si no fos que La veïna d'Isabel-Clara Simó ha estat el segon llibre del Club Virtual de Novel·la Criminal de la Biblioteca Pública de Tarragona. Per aquest motiu m'hauré de centrar una mica més, valorant els personatges, la trama i el desenvolupament de tot plegat.
Un home gris amb una vida bastant del mateix color rep la notícia que ha mort el veí de casa seva. La veïna resulta ser una atractiva noia que de seguida encisa al noi. Hores abans, el noi, portat per la debilitat i el servilisme que de vegades provoca el comportament masculí, acaba portant un paquet al futur finat al seu taller. La noia desperta la passió del xaval, enredat ara en un cas d'assassinat inesperat. La policia inicia la seva investigació i ell és ara el principal sospitós. Una història que t'atrapa de seguida i que malgrat que tenia uns dies per llegir, vaig acabar ahir de cop per la necessitat de conèixer el final. He trobat que l'argument em traslladava als anys 90, una època en la qual la tecnologia encara no tenia el potencial que tenia ara. M'ha agradat també la possible denúncia a la debilitat humana davant de l'instint, en aquest cas el masculí. Entenc que la vida anodina i gris és un llast per a la vida de moltes persones i que un toc de llum sempre alegre el cor. Des d'aquesta inconsciència a trobar-te al bell mig d'un crim hi ha un espai difús on no saps qui és el responsable. Una novel·la breu, però extremadament interessant i que serà objecte de debat la setmana vinent amb els nous companys del Club de Lectura de la biblioteca.

402. L'últim partit, de John Grisham

John Grisham és un autor que m'agrada molt i estic per la feina de recuperar-lo sencer. Aquesta mateixa setmana vaig comprar L'últim partit i m'hi vaig posar perquè és un llibre relativament curt. En aquest cas l'argument no gira entorn el gènere jurídic, sinó que es centra en la figura d'un entrenador de futbol americà de la petita població de Messina. A les portes de la mort a causa d'una malaltia terminal, l'Eddie Rake és una figura cabdal de la vila i un referent esportiu de primer nivell, ja que després de 34 anys de primer entrenador dels Spartans la seva trajectòria està absolutament carregada d'èxits. La seva manera expeditiva de gestionar els equips i la seva presumpta poca humanitat fa que l'equip sumi trajectòries d'imbatibilitat increïbles que marquen rècords inexpugnables de victòries. Un altre tema a part són les seves relacions personals, un concepte que es desenvolupa abastament en aquesta novel·la, més de caràcter psicològic i de conducta humana. 

Com era la relació de l'entrenador amb la figura de l'equip el 1987? 

Neely Crenshaw esdevé així el protagonista d'aquell afer i el narrador de la novel·la, l'home que va viure en primera persona un desagradable afer amb Rake en la final d'aquella temporada. On són els límits de l'entrenador i la persona? Com motivava l'entrenador a un equip que havia de guanyar sempre? Quin és el límit moral per assolir una victòria al preu que sigui? 

Tot això es desenvolupa en una novel·la que m'ha encantat i que et deixa amb un sabor de boca excel·lent. 

401. Tears of the giraffe, d'Alexander McCall Smith

Segona part de The Nº1 Ladies' Detective Agency de l'autor mig africà i mig escocès Alexander McCall Smith que ens explica la nova vida de Precious Ramotswe, feliçment compromesa amb un home íntegre i bo de nom Mr. J. L. B. Matekoni. La primera decisió de la nova parella és òbvia, "on ens instal·lem?". No cal gaire debat entre ells per concloure que el nou habitatge de la detectiu a Zebra Drive serà el lloc escollit. Tota una declaració d'intencions que demostra des de bon començament que serà ella la qui tallarà el bacallà de la família. Estem davant d'un matrimoni que trenca els motlles de la tradició africana i que sembla que l'autor vol posar de model. La feina no apreta al despatx de la detectiu, fins que un bon dia arriba un cas extraordinari. Una dona blanca d'origen nord-americà presenta el seu cas: el seu fill va desaparèixer deu anys enrere, un noi "amb cor africà". Mentre tant la novel·la ens va mostrant també les bones virtuts i la categoria humana de qui ha de convertir-se en marit de la detectiu, en J.L.B. Matekoni.

Mma Ramotswe és un personatge absolutament entranyable. En tot moment actua amb la bondat de cor més sincera, ja sigui en l'àmbit familiar com en el laboral. Serveixi d'exemple dues situacions d'aquest segon títol de la sèrie:

- La secretària de l'agència s'il·lusiona amb un augment de categoria laboral i la Precious, per motivar-la i donar-li opcions a la seva vida, es menja l'orgull inicial i li ho permet. 

- El futur marit s'enreda i hostatja a casa seva dos infants d'un orfenat que visita sovint per a fer reparacions a la furgoneta que tenen. Els adopta sense consultar-ho amb la seva futura muller i tem que ella reaccioni abandonant-lo. Realment el que fa ella és reafirmar el seu compromís amb ell en senyal d'admiració.

Una sèrie de llibres realment extraordinària que t'enganxen per la senzillesa, la intel·ligència i sobretot per la dolçor emocional que s'escapa per tot arreu.

400. The hound of the Baskervilles, d'Arthur Conan Doyle

La lectura 400 del meu recull coincideix amb la primera que faig al Club de Lectura Virtual de la Biblioteca de Tarragona, que en el cas d'aquesta novel·la condueix la Margarida Aritzeta. 

He llegit The hound of the Baskervilles d'Arthur Conan Doyle en anglès, de manera que encara he aprofitat més l'oportunitat de treballar aquest títol protagonitzat pel conegut detectiu londinenc Sherlock Holmes. En aquesta ressenya no em ve gaire de gust fer una anàlisi acurada del llibre, sinó que més aviat m'agradaria donar una simple opinió. La novel·la té lloc a Devonshire a principis del segle XX, un lloc que ell mateix ja és un dels protagonistes de l'obra. L'ambient fred, feréstec i misteriós ajuda molt a crear un clima d'allò més adient pel desenvolupament dels fets. Un gos enorme apareix al vespre als aiguamolls i es carrega el pobre senyor de Baskerville, sembla ser que a conseqüència d'una antiga maledicció llegendària que persegueix aquest llinatge familiar. L'arribada de l'hereu des de Canadà provoca la contractació de Holmes per part del Dr. Mortimer, l'home que no vol que la història es repeteixi amb el nouvingut. 

En general m'ho he passat molt bé, he anat seguint el ritme que ens marcaven des de la biblioteca i he acabat ràpid perquè tenia moltes ganes de saber el desenllaç. Crec que m'ha agradat més el desenvolupament de l'argument que no pas el final, massa senzill per un cas pretesament molt complicat. Molt interessant també el paper de secundari de luxe del Doctor Watson, un home constantment humiliat pel Holmes, però que és un gran "portador de la llum que ens il·lumina" segons ens diu el detectiu. 

En definitiva, un títol i un autor de primera que m'ajuden a assolir les 400 ressenyes, una fita personal humil però que celebro amb joia literària.

399. Un dissabte, amb els amics, d'Andrea Camilleri

Un dissabte, amb els amics, d'Andrea Camilleri és una novel·la diferent de les que ens té acostumats l'autor italià. En aquest cas es tracta d'una història en format coral, on els personatges i les seves accions es van presentant en petits capítols. Peces d'un trencaclosques una darrera l'altra, amb salts en el  temps i en els marcs geogràfics, van teixint una trama que t'enganxa del tot, però que et fa pensar contínuament com encaixa tot plegat. El desenvolupament de la narració gira entorn un grup d'amics que es troben un dissabte a la llar d'una de les parelles, com fan habitualment, i esclaten petites guspires que acaben amb un gran foc. Durant els primers capítols les peces t'indiquen les relacions establertes entre ells amb el pas del temps, pràcticament totes secretes i desconegudes per la resta. Adulteris entre ells, l'aparició d'un antic company de l'escola, problemes quotidians amb la canalla, amors i desamors constants, enveges,... tota l'amalgama d'emocions pròpies de l'ésser humà explicades amb aquesta especial manera de narrar. Fora dels estereotips propis de les novel·les del Montalbano, aquí en Camilleri fa un estudi llampec de les relacions humanes i de les seves possibles conseqüències. De la infància a l'adolescència fins al clímax total de la maduresa en un senzill sopar d'amics d'un dissabte qualsevol. La psicologia humana analitzada al detall en un simple moment de l'espai ens demostra que res és tan senzill en els humans. Una lectura que tenia pendent i que ha caigut en un dia de descans dominical després d'una fantàstica excursió per la natura. Tarda de Camilleri exprés que sempre omple l'ànima i la set de bona literatura.

398. L'objectiu del crim, de Xulio R. Trigo

L'objectiu del crim de Xulio R. Trigo és un llibre molt entretingut que suma ingredients de novel·la de misteri, negre, policíaca i històrica. També compta amb una dosi de crueltat pròpia de les trames escandinaves i amb un elenc de personatges d'allò més interessants. Dues èpoques no massa allunyades en el temps van desenvolupant-se de fora paral·lela, però amb el referent de la protagonista principal: una noia alemanya de nom Erika amb un passat tortuós i lamentablement cruel. Acabada la II Guerra Mundial un grup de treballadors d'una fàbrica de càmeres de fotografia és traslladat de forma obligatòria a Rússia. L'objectiu és que la fàbrica produeixi nou material, però en aquest cas pels russos. La família de l'Erika i altres famílies alemanyes vençudes es veuen obligades a desplaçar-se i a viure un autèntic infern, especialment per a les dones joves, sempre les més vulnerables. Mentre tant, 15 anys després la mateixa Erika, ja superada la brutal prova de foc del seu passat, és enviada a Barcelona per tal de col·laborar en la investigació policial de les morts de dues joves alemanyes. El destí la porta a ser una experta fotògrafa, una dona amb molta personalitat a conseqüència de les vicissituds viscudes i amb una mentalitat molt més moderna que la societat espanyola de principis dels 60. Però les proves i els indicis condueixen sorprenentment totes cap a la mateixa Erika i a la seva vivència del passat...

Molt bé Xulio, un llibre d'estiu que m'ha fet molta il·lusió, ja que això és el que em calia. Distracció i entreteniment, història i misteri, cruesa i emocions, tot això en una novel·la Km0 de Tarragona.

397. Llibre encara no publicat, d'un autor conegut de Tarragona

Fins l'octubre no està prevista l'edició d'aquesta novel·la que l'autor em va convidar a llegir en primícia. No obstant, vull ser fidel a la dedicació que tinc a la lectura i faig constar que el dia 5 de juliol de 2020 vaig acabar el llibre. Es tracta d'una opció literària que no m'havia passat mai i destaco la sensació de corrector, crític constructiu i d'enorme responsabilitat envers l'escriptor.

Quan el llibre sigui públic espero tenir la meva ressenya a punt.

396. Heydrich i les agents del Saló Kitty, de Miquel Esteve

Heydrich i les agents del Saló Kitty de Miquel Esteve és el segon llibre que llegeixo d'aquest gran escriptor de Móra la Nova després de No deixis de mirar al cel. Només he llegit dues novel·les i ja puc dir que tant una com l'altra m'han sorprès gratament. En aquest cas l'autor debutava en el món literari i ho feia amb un merescut XXV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 2007.
Dues veus narratives, en una llar d'ancians en ple segle XXI i una altra fixada a principis dels anys 1940, delimiten el temps narratiu del curs de l'acció. Persones grans amb grans experiències en el passat que van esvaint-se a mesura que transcorren els anys. Un grup d'ancians ens transporta al període més fosc de la història europea, quan els nazis iniciaven la seva bogeria imperial. Absoluta i impecablement documentada la trama ens duu a l'atemptat que va patir Reinhard Heydrich al barri de Lidice de Praga i on va acabar morint. A partir d'aquí coneixem com es va constituir el Saló Kitty de Berlin, un bordell de luxe preparat per sostreure tot tipus d'informació als clients d'alt nivell polític. Sembla ser que grans estadistes europeus de l'època varen passar en algun moment o altre de la seva vida per les estances d'aquest lloc, aprofitant visites d'estat a la capital alemanya. La narració dels fets transcorre des de la doble perspectiva de la realitat: la del 1942 i la informació que ens arriba dels ancians en el present, ja que un d'ells descobreix que una de les companyes de la residència fou una antiga treballadora del bordell. 

Bé, una lectura extraordinària, entretinguda i basada en personatges reals de gran importància en l'esdevenir de la Gran Guerra europea. Ho he passat molt bé amb aquesta primera lectura estival. Realment si en Miquel Esteve es digués Ken Follett aquesta novel·la hauria estat un dels habituals súper vendes del gal·lès, ja que el català millora (i molt) les novel·les del segon basades en trames de la II Guerra Mundial.