24. Jesucrist 2.0, de Francesc Torralba

De quan en quan val la pena impregnar-se de reflexions assenyades, coherents i necessàries que ajudin al desenvolupament intel·lectual de la meva humil persona. Pots estar més o menys d'acord amb la versió que Francesc Torralba ofereix del Cristianisme "ara i aquí", però resulta absolutament atractiu fer-hi un cop d'ull i valorar en la seva justa mesura en quin pas es troba un en la seva evolució espiritual, en el cas que s'estigui o no evolucionant en aquest aspecte. M'agrada que en Torralba extregui el bo i millor de la "filosofia" cristiana, dels seus necessaris valors i de la seva execució. Massa gent avui en dia "gaudeix" de la part fosca de l'església i oblida la base essencial del missatge del cristianisme: l'amor. Entenc que el fàcil és criticar-ho tot i quedar-se tan a gust. El que fa Torralba és justificar-ho tot, una tasca ben difícil tenint en compte que l'encaix del cristianisme en el nostre present no és gens fàcil. A més a més l'autor es despulla espiritualment, un acte que mostra valentia i tenir les idees ben clares. Envejo la gent que té les idees tan clares, ja que em compto entre aquells patidors que es passen el dia amb "l'angúnia" del dubte perpetu. 

He decidit, per altra banda, que regalaré el meu exemplar a algun amic. Tinc dos companys en ment que poden fruir de la lectura d'en Torralba i serà per a un d'ells que faré córrer el saber.

23. La Clau Gaudí, d'Esteban Martín i Andreu Carranza

M'ha agradat aquest llibre, bàsicament perquè l'ha escrit gent de casa nostra (Andreu Carranza i Esteban Martín) i és totalment de l'estil  de novel·la de ficció i misteri dels best-sellers europeus i nord-americans. La història podria ser fàcilment de Dan Brown o Clive Cussler, amb els seus misteriosos sectaris ultrasecrets i on personatges bons i dolents lluiten per la salvació d'alguna "cosa", altrament secretíssima, que podria modificar o, fins i tot, acabar amb el món. Realment aquest és el tema i en Gaudí i la seva genial Sagrada Família són el teló de fons. Per altra banda, i un cop aclarit que la novel·la d'entreteniment és la meva preferida en aquestes alçades de la meva vida, poca cosa més puc dir. Em quedo amb la reeducació gaudiniana que he rebut, sempre necessària en una persona amb afanys de coneixements. Romanc a disposició del meu destí per tal de poder contemplar en primera persona els set espais gaudinians de la ciutat de Barcelona (de nou) i que sembla ser que descriuen fidelment la constel·lació de l'Ossa Major. 

22. Pánico en la Casa Blanca, de Clive Cussler

582 pàgines de més aventures de Dirk Pitt, uau! Aquest cop la manipulació de la ment del president dels Estats Units per part dels soviètics de l'època dels vuitanta. Reconec que m'he distret i he passat una molt bona estona acompanyant en Dirk Pitt en les dieferents aventures viscudes. Una lectura fresca i digne de la primera setmana de juliol i de les vacances estiuenques. Seguim amb l'esquema habitual de les novel·les de Clive Cussler, on els dolents són molt dolents i en Dirk Pitt ha de jugar-se la vida per salvar-nos a tots de les desgràcies. De vegades em pregunto què seria de nosaltres sense aquests herois sovint tan "poc" valorats. Bé, la qüestió és que aquesta història m'ha semblat més original que les anteriors llegides, malgrat que l'estructura és calcada als altres títols de la sèrie Pitt. El fet de controlar la ment des d'un punt fisiològic i psicològic es mou entre la realitat i la ficció, encara que m'ha fet pensar que els ciutadans normals i corrents com ara jo, massa sovint som víctimes dels nostres propis manipuladors mediàtics... així estem. Bé, comencem les lectures estivals amb empenta i amb moltes ganes d'aventures, misteris i energies diverses.