dilluns, 13 d’abril de 2015

18. Ética para Alicia, de Luis Racionero

Quan el meu estimat company Cesc Gonzàlez em va dir "et regalaré un llibre" no em pensava que m'estava fent un triple present. Per una banda hi ha el fet que et facin un regal i que aquest regal esdevingui un llibre. Per una altra, que la lectura sigui absolutament enriquidora i que valgui la pena el temps que hi dediques. Finalment, i com a tercer present, el llibre t'arriba amb la condició sine qua non de tornar-lo a regalar un cop llegit. Agraeixo el regal, he gaudit de la lectura i sento que deixar-lo anar cap a una altra persona és encara un motiu de satisfacció més gran. Per tant Cesc, rep una triple dosi de gratitud. El fet que Ética para Alicia sigui un compendi de temes de filosofia oriental requereix que la persona que el rebi tingui certa sensibilitat i disposició pel tema. Per sort, ja sé qui serà.
Pel que fa al llibre, val a dir que en Racionero em sorprèn un cop més. Després de llegir en el seu dia el mític Cercamón, vaig provar alguna coseta literària més (La sonrisa de la Gioconda, El Cráneo de Akenaton) però, sobretot, m'he afartat de llegir la seva corrosiva columna setmanal dels divendres a El Mundo DeportivoEl Rajador, com li diu el meu estimat amic Antoni Borreguero, destrossa viu cada setmana a Víctor Valdés, Zubizarreta i al Madrid entre d'altres. És curiós observar com aquest polifacètic escriptor treu la vena intel·lectual i escriu un llibre d'aquesta categoria després d'embogir amb el Barça. 
Realment el passeig que et convida a fer a través dels camins de la filosofia oriental t'obren els ulls i et fan desmitificar certs dels nostres mites occidentals. Racionero fa de compilador general del misticisme oriental i explica, en primera persona, la percepció que d'aquest en fa l'occidental educat en la nostra cultura judeo-cristiana. L'autor es decanta clarament per la filosofia del zen, del taoisme i de la sensibilitat espiritual oriental. En un moment en el qual pretenem fer híbrids espirituals, l'autor descriu clarament com orient i occident viuen realitats antagòniques i que, entre altres arguments força interessants, ni el racionalisme ni el culte a l'ego són el camí en l'evolució cap a la felicitat. En tot cas, deixem fluir el pensament i esperem que arribi a bon port.

dissabte, 11 d’abril de 2015

17. Iceberg, de Clive Cussler

El millor d'aquest "Iceberg" és sens dubte trobar-me amb un dels primers llibres de Clive Cussler, concretament datat el 1975 i, per tant, una de les primeres històries de Dirk Pitt. Són prop de 40 anys els que ha dedicat aquest autor a crear un personatge, un temps que dóna realment per molt. De fet, ja he pogut comprovar com el primer Dirk Pitt és força diferent del de les darreres versions. I no només el personatge, sinó que també m'ha agradat com ha evolucionat l'autor en l'estil de la narració i en la complexitat de les trames. 
Iceberg és com una declaració d'intencions, la presentació d'un heroi i un sistema metodològic emmarcat en la novel·la d'aventures. Destaco la presència dels millors avenços tecnològics de l'època, en aquest cas em sembla apassionant com es viu el naixement de l'era dels ordinadors a finals del segle XX. Observo encuriosit que en les altres històries de Dirk Pitt també hi ha una forta presència dels darrers exemples de novetats tecnològiques. En aquesta novel·la els ordinadors creen angoixa davant de les possibilitats tan innovadores i il·limitades que presenten en el seu desenvolupament. Es nota un cert temor davant de les respostes dels ordinadors davant dels conflictes habituals, un fet que que em recorda molt la nostra actualitat.
Per altra banda, i pel que fa a la trama d'Iceberg, doncs penso que no té la intensitat de les novel·les més modernes, però ja es nota que en Cussler és realment un autor força original. Aquest cop és Islàndia el marc geogràfic i un vaixell sorprenentment encastat en un iceberg a la deriva. Un grup de milionaris aliats amb la capacitat analítica dels nous ordinadors arriben a la conclusió que pot acabar adquirint-se un continent, concretament Amèrica del Sud. En Dirk Pitt juga aquest estrany paper de membre de la NUMA, encara que en aquesta novel·la es diu INAM, un paper, com dic, que al mateix temps sembla realment el d'un membre de les forces especials dels Marines o del l'MI6. 
La conclusió és que seguiré amb en Cussler.

diumenge, 5 d’abril de 2015

16. El complot de la media luna, de Clive Cussler

Estic en un moment de la meva vida que ja no m'importa si les novel·les són bones o dolentes, sinó si em distreuen o no. Per tant, llegir en Cussler és llegir una pel·lícula d'acció, probablement fluixeta, però altament entretinguda. Estic, doncs, enganxat a les històries de misteri, persecucions, certes dosis d'història i geografia i una altra part de geopolítica. Poques reflexions de caire emocional o psicològic, simplement aventures.
Aquest "complot"  es situa a Istambul i en Dirk Pitt ve acompanyat de la seva família, els seus fills bessons ja madurets, els quals participen com el pare en totes les peripècies. Realment aquesta trama no m'ha atrapat tant com les anteriors, però no es pot negar que no sigui original. De fet, són diverses trames que s'inicien a l'època romana, passen pels inicis del segle XX a Anglaterra i clouen a Istambul i Xipre, passant per Egipte i Jerusalem. De fet, una barreja de territoris i cultures totes entrelligades per un grup terrorista que juga l'estratègia de castigar als propis i passar la culpa als enemics. Com dic en una obra de teatre meva, aquest llibre segueix el principi maquiavèl·lic d'allò de llogar un drac, que elimini les donzelletes i que aconseguir així, la més diplomàtica de les victòries: en poc temps el príncep es convertirà en el rei abans d'hora perquè ell mateix aportarà la solució del problema. El problema és que els principis maquiavèl·lics es veuran col·lapsats per l'antídot del mal, en Dirk Pitt i els seus mètodes del tot inimaginables.