diumenge, 5 d’abril de 2015

16. El complot de la media luna, de Clive Cussler

Estic en un moment de la meva vida que ja no m'importa si les novel·les són bones o dolentes, sinó si em distreuen o no. Per tant, llegir en Cussler és llegir una pel·lícula d'acció, probablement fluixeta, però altament entretinguda. Estic, doncs, enganxat a les històries de misteri, persecucions, certes dosis d'història i geografia i una altra part de geopolítica. Poques reflexions de caire emocional o psicològic, simplement aventures.
Aquest "complot"  es situa a Istambul i en Dirk Pitt ve acompanyat de la seva família, els seus fills bessons ja madurets, els quals participen com el pare en totes les peripècies. Realment aquesta trama no m'ha atrapat tant com les anteriors, però no es pot negar que no sigui original. De fet, són diverses trames que s'inicien a l'època romana, passen pels inicis del segle XX a Anglaterra i clouen a Istambul i Xipre, passant per Egipte i Jerusalem. De fet, una barreja de territoris i cultures totes entrelligades per un grup terrorista que juga l'estratègia de castigar als propis i passar la culpa als enemics. Com dic en una obra de teatre meva, aquest llibre segueix el principi maquiavèl·lic d'allò de llogar un drac, que elimini les donzelletes i que aconseguir així, la més diplomàtica de les victòries: en poc temps el príncep es convertirà en el rei abans d'hora perquè ell mateix aportarà la solució del problema. El problema és que els principis maquiavèl·lics es veuran col·lapsats per l'antídot del mal, en Dirk Pitt i els seus mètodes del tot inimaginables. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada