61. Carretera de odios, de Ruth Rendell

No sempre haig d'estar de sort i gaudir al màxim de les meves lectures. Carretera de odios, de Ruth Rendell ha estat en la meva humil opinió un llibre insofrible. Suposo que ha influït notablement el fet que la lletra de l'exemplar era diminuta i que la història era lenta i avorridíssima. L'inspector del cas, en Wexford, no podia ser més descafeïnat i poc glamourós (i això que és el número 17 de la sèrie). Bé, el cas és que he compartit Carretera de odios amb altres lectures estivals i quasi que "l'odio" m'agafa a mi de veritat... El millor ha estat conèixer l'estil i el tipus de novel·la d'aquesta autora anglesa, els espais i les localitzacions del sud d'Anglaterra on s'esdevé l'acció i el tarannà britànic general de tot plegat. La trama gira entorn d'un segrest i la posterior investigació del mateix. La construcció d'una nova carretera de circumval·lació provoca una onada de protestes que inclou el segrest de cinc conciutadans d'un petit poble de Sussex, Kingsmarkham. La investigació va desenvolupant-se molt lentament, fins arribar a ser tan tediosa que quasi no ni acabo el llibre. Un dels llibres menys recomanables que tinc el gust de comentar en aquest bloc, malgrat que tampoc voldria valorar aquesta autora per un sol exemplar.