divendres, 5 d’agost de 2016

64. La hermana de Nupur, de Taslima Nasrin

L'atzar m'ha portat a conèixer Taslima Nasrin, una escriptora valenta, compromesa i sorprenent. I és que cal ser molt valenta (i, fins i tot diria jo, temerària) per a escriure els dos relats que conté La hermana de Nupur donades les circumstàncies actuals. Ara que ens colpeja aquest integrisme islàmic tan mesquí en forma de terrorisme i radicalisme, sempre em pregunto on són les veus internes que s'oposen amb claredat a aquesta gent. Entenc que la gent de "bona fe" té por a aquests feixistes/integristes, però sovint penso en la bona gent musulmana i, segons com, reclamo un punt més de pressió per part d'ells. Taslima Nasrin escriu amb contundència i esdevé una de les veus més crítiques a l'islamisme més conservador i carca. Ho fa des de la seva visió de dona d'origen musulmà i una ferma defensora dels drets civils de les dones realment oprimides. La denúncia que l'escriptora fa a La Hermana de Nupur és tan contundent que personalment em sorprenc que hagi estat capaç de sortir-se'n. Llegeixo a la contraportada del meu exemplar que l'escriptora en qüestió ha estat condemnada a mort pels integristes islàmics... Bé, pel que fa al llibre, les dues històries que he tingut el gust de gaudir formen part d'un nucli temàtic comú: la dona musulmana ofegada socialment i emocional pels valors tradicionals de la religió. L'autora descriu amb intensitat les sensacions més íntimes de les dones protagonistes, obligades a casar-se amb homes escollits per les seves famílies i patint les conseqüències que aquests matrimonis comporten. En les dues històries es narra el llarg i difícil alliberament de les dones, les quals veuen que a causa del seu trencament amb els valors tradicionals, la seva vida passa a convertir-se en un infern. Una provocació en tota regla per al lector, que pren partida de seguida per la justícia i els drets humans. Gran lectura i la meva sincera admiració a Taslima Nasrin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada