89. L'últim quadern, de José Saramago

Anys enrere recordo una conversa amb un tal Sotero, brasiler resident a Tarragona en aquell temps, que em va recomanar llegir en Saramago. Ho vaig fer. Potser fa més de 15 anys o més i ens vam trobar casualment al llavors anomenat Lizarrán. M'hi vaig posar i vaig llegir en poc temps Assaig sobre la ceguesa, Tots els noms, l'Evangeli segons Jesucrist, Assaig sobre la lucidesa i algun altre més que ara no recordo. Sens dubte va ser una de les millors recomanacions que m'han fet mai, ja que en José Saramago em va trencar els meus esquemes literaris del moment. Ara, tants anys després, m'ha caigut a les mans L'últim quadern, un recull d'escrits publicats en el bloc personal del Nobel portuguès. Hi ha escriptors que són brillants escriptors i escriptors que són, a més a més, persones brillants. Saramago és un intel·lectual impressionant, un home amb principis fet del no-res que va assolir la glòria literària gràcies a la seva sublim categoria. Jo, sincerament, l'admiro. Sobre aquest llibre poca cosa es pot dir, ja que es tracta d'un compendi eclèctic de molts textos, relativament breus, però amb molta significació. Es tracta dels pensaments finals, de les darreres reflexions d'un mestre mesos abans de morir. Podria considerar-se el testament ideològic de l'autor adreçat als seus lectors. Personalment m'han vingut ganes de tornar a llegir algun dels títols anteriors, a veure si trobo temps...