divendres, 10 de març de 2017

94. Les cadenes subtils, de Teresa Duch

Resultat d'imatges de Les cadenes subtilsL'altre dia en Joan Moncusí va tenir un detall d'aquells que fan les grans i bones persones. Va portar el seu fill Marçal a l'escola i es va apropar a mi, com agradablement sovinteja, amb la intenció de regalar-me un llibre. Em va donar una sorpresa d'aquelles que no t'esperes i que t'alegra indubtablement el dia.  Les cadenes subtils, de la vimbodinenca Teresa Duch, va caure a les meves mans en aquest precís moment d'intensitat lectora que m'acompanya. La primera impressió va ser que el text semblava de força qualitat i que requeriria més temps del que necessito darrerament per empassar-me un llibre. Aquest és un clar exemple d'slow reading, d'anar passant pàgines a poc a poc i gaudir-ne el contingut estilístic i la riquesa de vocabulari sense presses. Una entrada argumental contextualitzada en l'homicidi d'un resident d'una llar de la tercera edat ja posa de manifest que ens trobem davant d'una novel·la de les que jo anomeno de "misteri per resoldre". La història deriva en la presentació dels dos personatges principals: la noia jove inexperta amb tota una vida per davant i l'anciana de vida ja viscuda amb un fosc passat per a descobrir. La barreja de passat i present, el trànsit paral·lel de les dues vides i el vincle personal i emocional que viuran les dues dones ens serveixen de marc per anar desentrellant el misteri. En la meva opinió la novel·la té diversos punts forts: el marc geogràfic tan proper, la realitat de les llars de la tercera edat, els profunds sentiments interiors del residents d'aquests centres... El misteri té un desenllaç bastant obvi, encara que la juguesca final que presenta l'autora té el seu interès. Em quedo amb aquesta mena de provocació final, en aquest intent real o imaginari de barrejar realitat amb ficció i crear certs dubtes en el lector. En definitiva, una lectura recomanable que cal valorar especialment per l'originalitat de la proposta i, sincerament, perquè si no recolzem als nostres, ja podem plegar. Gràcies Joan per l'obsequi i permet-me que li doni més recorregut.

1 comentari:

  1. Hola, Joan! Gràcies per parlar de la meva novel·la i per fer-ho tan positivament. De les coses boniques que n'han dit, aquesta de l'slow reading és nova i m'agrada molt, així que l'afegeixo a la llista.
    Veig que tens un blog molt actiu i regular. Me l'emporto cap al meu. Sempre va bé tenir referències de llibres que s'han llegit. Ja saps que a vegades s'escriuen referències a partir de la sinopsi, però veig que no és el cas. Si a damunt és l'opinió d'algú a qui li ha agradat el meu, segur que coincidim en els gustos. L'incloc en els blogs que segueixo i així quan publiquis t'aniré seguint i llegint. Una abraçada!

    ResponElimina