108. The broken shore, de Peter Temple

The broken shore, de Peter Temple ha estat una lectura molt, però que molt dura. Un llibre que vaig comprar ja fa bastants anys a Anglaterra i que estava al calaix dels deures pendents. El personatge central de la novel·la és en Joe Cashin, el típic detectiu d'homicidis vingut a menys. En aquest cas canvio el marc geogràfic habitual de les meves novel·les negres europees i anem sorprenentment de viatge cap a Austràlia. M'ha semblat molt curiós observar que es repeteix el prototipus del policia castigat pel passat, solitari i aïllat del món. L'home es dedica a investigar l'assassinat d'un vell milionari a casa seva, però no té clar que els presumptes culpables siguin els veritables causants de l'homicidi. El problema radica en el fet que els tres xavals sospitosos són aborigens australians i la situació esdevé un crim polititzat al màxim. Tota l'estona es posa de manifest la complexa personalitat de Cashin, un home que escolta òpera, llegeix Joseph Conrad i fa amistat sincera amb un sense sostre al qual decideix no detenir. Racisme, corrupció política, corrupció policial, tragèdies familiars, misteris d'última hora, tot barrejadet fan un novel·la complexa que m'ha costat molt de digerir. L'anglès anava carregat de modismes australians i locucions locals que m'han tornat boig. Una novel·la brutal, molt ben construïda, però bastant allunyada de la meva diversió actual. I realment tampoc tinc tantes ganes de novel·la negra, la veritat.