dilluns, 27 de novembre de 2017

126. Londres, d'Edward Rutherfurd

Resultado de imagen de edward rutherfurd londresResulta molt complicat fer un resum d'aquesta monumental obra. Malgrat les prop de 1.200 pàgines, personalment penso que tot plegat es queda força curt i han quedat moltes coses per a dir. Probablement per aquest motiu l'autor, després d'escriure Sarum el 1987, va deixar de banda el país i va centrar-se només amb la capital. Londres, d'Edward Rutherfurd és una peça de museu literària que cal anar degustant poc a poc. Han estat diversos mesos de petites lectures que clouran durant el mes de desembre, però que en la seva majoria s'han llegit al novembre. Des de la primera pedra que es va posar a l'assentament primitiu on es troba l'actual capital britànica fins a les darreries del segle XX, el llibre fa un seguiment exhaustiu de tota la història de la ciutat. Una quantitat enorme de personatges desfilen per les seves pàgines, reals i imaginaris, tots vinculats amb lligams familiars de generació en generació. Arriba un moment en què la imaginació queda superada per la immensitat dels protagonistes, joves, homes, dones, vells, madurs,... Aquesta seria l'única crítica, ja que m'he perdut una mica amb els vincles familiars i les edats dels personatges. Els anys passaven de pàgina en pàgina i les conjuntures socials i polítiques anaven tan ràpid que dificultava la comprensió dels diferents moments històrics. Aquest és un llibre pels apassionats de la història i de Londres, entre els quals m'incloc. M'ha recordat una mica la trilogia de The Century de Ken Follett amb la diferència que en aquest cas la narració no es mou de la ciutat de Londres i que els fets s'esdevenen al llarg de tota la història i no només en el segle XX. Ja tinc preparat el següent exemplar (Sarum) i queden pendent per altres moments opcions tan interessants com New York, Paris o Rússia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada