146. Peix de Gat, de Jordi Tiñena

El llibre de capçalera de la gent del Serrallo i dels tarragonins que estimem la nostra ciutat es diu Peix de Gat i és de Jordi Tiñena. Reconec que d'entrada el format estètic no m'agradava gens, però el fet de venir recomanat per l'Albert Vilaró em va fer superar tan lamentable prejudici. Després començo a llegir i em trobo que dos dels personatges més importants de la novel·la són la Teresa i en Marcel, casualment el noms dels dos directors de l'escola on em guanyo el pa. Una curiositat absurda que em treu un somriure maliciós i simpàtic alhora i que em serveix per bromejar una mica amb l'Albert pel whatsapp. Després vaig llegint tranquil·lament i de cop m'identifico de forma aclaparadora amb un personatge important de la història... Aquí ja començo a sentir-me incòmode, i em pregunto si és cert el que estic llegint. De cop i volta em trobo vivint a la Tarragona de la post-guerra i tinc l'estranya sensació de reviure una vida no viscuda per mi, com si jo mateix hagués tingut el mal destí de viure en aquella època. La realitat és dura i cruel i els vençuts ho portem clar. Òbviament, jo seria un dels primers caiguts fruit de la meva peculiar fatalitat. No tots som tan valents, no tots sabem com dir les coses quan toquen, no tots hem nascut per a liderar res. El meu alter ego de la novel·la acaba autodefinint-se de cop i volta: "el problema és que nosaltres som uns perdedors". Ep, parem màquines! Em venen pensaments al cap i començo a preocupar-me pel meu personatge. Com? Qui és el meu personatge, qui és el meu jo real? Gran Tiñena que em fas ballar el cap i visc la situació com a meva personal! 

Bé, el cas és que aquest llibre et transporta als nostres orígens com a societat, potser els nostres antecedents més propers, la gent de la postguerra: als nostres pares i avis. Potser, els meus no, no eren tarragonins, però ho podrien haver estat i també van viure aquell moment. La ciutat i la seva gent, els carrers i la seva convivència, el mar i els homes i dones del Serrallo i l'aclaparador moment socio-polític que els va tocar viure. I mentrestant una entranyable història d'amor sincer i una cruel història de desamor i brutalitat... Humanitat en estat pur amb l'aroma del mar tarragoní, amb una prosa exquisida i un verb excel·lentment trobat. En Jordi Tiñena ha escrit una meravella de llibre, un d'aquells que et fan agrair cada minut que et passes fullejant-lo.