dissabte, 17 de març de 2018

149. Dies a la ciutat, de Jordi Tiñena

Resultado de imagen de dies a ciutat de jordi tiñenaDesprés del meravellós Peix de gat d'en Jordi Tiñena, el meu llibreter de confiança, l'Albert Vilaró, em va deixar el Dies a la ciutat del mateix autor. D'entrada ja vaig veure que aquest era un altre estil de llibre. Aquest cop calia fer un viatge més llunyà en el temps, de nou a Tarragona això sí, però aquest cop a la meitat del segle XVI. El més sorprenent de tot va ser sense cap mena de dubte el nom del protagonista, Cristià Aventín. Més coincidència, impossible. Resulta estrany que el personatge principal d'una obra literària tingui el meu mateix cognom (amb la diferència de la v per la b). Per altra banda, també resulta una gran coincidència que els fets s'esdevinguin a la Part Alta de Tarragona, el barri que després de tants anys he acabat estimant com a propi. Amb aquestes peculiaritats encetava la lectura sense intuir sobre què aniria l'argument. Amb un lèxic i una prosa al més pur estil del Tiñena, la història gira al voltant d'un traginer i contrabandista que ha de fer una "parada obligatòria" a la ciutat de Tarragona. La seva estada coincideix amb un vell inquisidor aragonès en hores baixes que està a ciutat a punt d'acabar la seva darrera missió amb el Sant Ofici. Tot es barreja i acaba amb un batibull general on es veu embolicat mig poble. Dies a la ciutat  és una novel·la històrica extremadament interessant pel lector tarragoní inquiet, aquell individu desitjós de veure com era la seva ciutat i la seva gent tants anys enrere. Em deia el meu llibreter de confiança que aquesta era la història d'un parent meu. Home, no crec, però ho podria haver estat. Em fa il·lusió pensar-ho, perquè en Cristià Aventín és un personatge entranyable, carregat de sensibilitat, un home de paraula, un aventurer, un valent i, fins i tot, diria jo, un autèntic anti-sistema de l'època. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada