dissabte, 9 de juny de 2018

167. Plutó, de R.J. Palacio

Resultat d'imatges de plutó rjpalacioInterpreto que el filó Wonder havia de ser explotat i entenc que l'autora R.J. Palacio continués el concepte en totes les seves variants possibles. Una opció legítima que devia portar unes quantes carretades més de diners a tots plegats. En aquest cas, a mi particularment no em feia falta, ja que ja havia tancat prou bé el cercle amb la primera entrega de la saga. No obstant, obrir noves dimensions al tema no està de més i, de fet, Plutó no seria res més que un afegitó opcional. L'argument és bàsicament la versió d'en Christopher d'alguns episodis de la vida de l'August on tots dos van coincidir. Com a primer amic de l'Auggie, en Christopher viu en la seva pròpia pell els primers rebutjos socials del nen desfigurat, quan tots dos tenien quatre anys i els va tocar viure una escena complicada en un parc: una nena veu August i, espantada, munta un numeret de plors i xiscles. Per tant, seria aquest exemplar una preqüela del tot necessària pels fans de Wonder, però que per a mi ja no em calia. Títol a banda em mereix l'evolució dels fets de Plutó, on en Christopher viu un mal dia (amb accident de cotxe de la mare inclòs) i una aparició final estel·lar de l'heroi August que resoldrà la penosa jornada. L'amistat com a gran tema vehicular i les fluctuacions d'aquesta, donades les particulars circumstàncies de cadascú, es van repetint durant aquesta breu novel·la. Una lectura ràpida, una mica en versió infantil i que m'ha deixat la sensació d'haver acabat un bonic conte. Bé, anar compensant lectures, temes i gèneres que omplen satisfactòriament les meves estones d'oci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada