diumenge, 5 d’agost de 2018

189. La viuda negra, de Daniel Silva

Resultado de imagen de La viuda negra, de Daniel SilvaLa literatura d'espionatge, si es pot anomenar d'aquesta manera, em fa passar estones absolutament emocionants. Anys enrere tot es resumia amb en Le Carré, en Forsyth i en Graham Greene. Aquesta gent ja són uns clàssics que han quedat atrapats en el temps, tan atrapats que diria que fins i tot antiquats. Ara he descobert en Daniel Silva i tinc recorregut per a temps. Què hi farem, m'ho passo pipa! Estaríem parlant de novel·les d'espionatge del segle XXI, amb històries del dia a dia que et pots trobar llegint el diari. Aquesta novel·la és tan vigent que relata possibles atemptats islamistes a ciutats europees i nord-americanes amb el segell de l'ISIS. Tot just quan estem a punt de commemorar tràgicament els atemptats de les Rambles de Barcelona, aquesta història denuncia la possibilitat d'aquest tipus d'accions violentes. Com que es tracta d'una novel·la, tot és ficció, però aquesta ficció s'assembla tant a la realitat que fa esfereir. Concretament en aquest cas els serveis d'intel·ligència israelians infiltren una agent a la mateixa gola del llop dels terroristes islàmics. Des de dins podem observar com es prepara i com s'executa una atemptat de grans dimensions. L'antagonista del cervell yihadista és el cap dels serveis secrets jueus Gabriel Allon, el mateix personatge que també dirigia les operacions anti-terroristes en el primer llibre que vaig llegir d'aquest autor nord-americà. A diferència d'altres autor més "pel·liculeros", on l'acció passa pel damunt de qualsevol altra matèria, en Silva està molt ben documentat i fa una classe magistral d'investigació socio-política. Marxo després de passar estones excepcionals i amb ganes de continuar amb més novel·les d'espionatge en general i d'aquest autor en concret. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada