- De qui és?
- Peñalver, Aritzeta, Brunet, Cavallé. Gerhard, Xirinacs...i sobretot, Tiñena.
...
Joan, quan arribis a les 14:50, passa'm a veure pel despatx i acabem de parlar d'aquest tema.
...
- Ei Marcel, disculpa, estava pujant la fila.
- Té, en tenim dos. Comencem!
***
I així vull recordar l'inici de l'era Assassins del Camp, de forma abreujada, però bastant ajustada a la realitat. Estàvem a punt de tancar l'etapa Laura Casas i s'esqueia una alternativa ràpida i suficientment atractiva pel Club de Lectura de l'escola. La resposta del Marcel va ser tan expeditiva que calia posar-se les piles i anar per feina. De moment només puc parlar per mi, però les sensacions són boníssimes.
Cal retrocedir una mica en el temps, concretament a la celebració dels 25 anys del casament del Juan i la Mery Mamzeridis. El destí va voler que Moisés Peñalver estigués assegut a la meva taula. També va voler el destí que coincidíssim en una visita al WC i bescanviessim unes cordials paraules que van acabar amb una interessant conversa.
Va sortir el tema del llibre i li vaig parlar del Club de Lectura.
La resta ha estat bufar i fer ampolles.
I el millor és que l'Albert Vilaró i la Noèlia Sergio van donar de seguida la seva benedicció a la tria.
No sé com acabarà la cosa, però de moment comença genial.
***
La feina serà ara analitzar un recull de 15 relats escrits per escriptors realment impressionants del Camp de Tarragona. De fet, el primer que he pensat és que aquest llibre és com una targeta de visita que et convida a conèixer gent que no havia llegit mai. Com que no vull embolicar-me massa, faré l'1x1 d'Assassins del Camp:
1. La por blanca (Jordi Tiñena): Els prejudicis de l'albinisme africà.
2. Roses de plàstic (Olga Xirinacs): Missatges antropofàgics arribats dels més enllà.
3. A deshores (Tecla Martorell): Assetjament escolar i justícia "a deshora".
4. Somieig (Maria Lluïsa Amorós): Traïció, paranoia i venjança.
5. Em estat nosaltres qui em fet això (Jordi Folck): Assetjament laboral i esquizofrènia.
6. El buit de la mort (Jordi Ledesma): Ràbia per la pèrdua i els principis personals.
7. El saxòfon (Moisés Peñalver): L'eternitat del dolor i la venjança indiscriminada.
8. Ni vius ni morts (Salvador Balcells): Un fantasmagòric personatge que reviu i mor misteriosament.
9. Pecats de policia (Àngel O. Brunet): Crònica descontrolada d'una matança inexplicable.
10. Testimoni d'un crim (Joan Cavallé): Violació i assassinat d'un nen amb inquietants culpables.
11. La casa de la boira (Francesc Valls-Calçada): Un cas de l'investigador Guim Solé al Priorat.
12. Encara ens queda el blues (Ferran Gerhard): Crònica urbana auto-protagonitzada.
13. Fecundació (Lurdes Malgrat): El naixement induït de l'odi.
14. Totes les veus que m'acompanyen (Rosa Pagès): Remordiments i la indústria farmacèutica.
15. Mala sang (Margarida Aritzeta): L'esclavatge laboral de les màfies xineses a casa nostra.
***
Analitzar un per un els relats d'aquest recull és impossible. Com a fenomen global val a dir que aquesta és una lectura excepcional, eclèctica en temes, arguments, estils i personatges, però amb el denominador comú de la novel·la negra. Presagio un futur obert i carregat de bones expectatives pel Club de Lectura. Ho veig negre, però negre positiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada