divendres, 13 de setembre de 2019

311. El viatge. Dietari 1986-1990, d'Olga Xirinacs

Resultat d'imatges de el viatge dietari olga xirinacsEl viatge. Dietari 1986-1990 d'Olga Xirinacs és una eina molt útil per conèixer de més a prop el tarannà personal de la gran escriptora tarragonina. De fet, penso que és fonamental per poder precisar amb més cura la seva concepció del món, de la vida i de la mort. Perquè a mi el que més m'ha sorprès és la pluja contínua de mencions a la mort. Massa, pel meu gust. Són moments i moments de la vida quan la mort es fa massa present i trobo exagerat tenir-la com a element fonamental del teu programa vital. Aquest és el problema, que hem anat a coincidir un vitalista professional com jo amb una autora que sembla que molts dels seus pensaments es concentrin en la mort. A mi també em passava, però crec que les meves vivències han accentuat encara més el meu desig de gaudir al màxim de la vida i del moment que em toca viure. L'Olga escriu bellament de nou, explica com ningú els seus afers quotidians, el seu amor per la natura i els seus viatges. Viatges físics a Nova York, a França, per Catalunya,... i viatge a través dels anys cap a la plenitud de la seva vida. 
El Dietari s'inicia amb un viatge a Dijon, on en una clínica privada han d'extirpar un nòdul de l'escriptora. Descriu l'angoixa del moment i s'inicien el primers dubtes i reflexions sobre la mort. El fet de llegir un dietari et dóna la sensació d'estar xafardejant la vida dels altres i, això, particularment, no m'atrau. La sensació que m'arriba és que l'Olga és una persona molt profunda, molt analítica, perfeccionista i valenta. Entenc que treballava molt, tocava el piano, escrivia i llegia moltíssim i s'estimava molt la seva família (i se'ls estima, vaja). Em preocupen algunes reflexions sobre l'organització dels actes on participava, ja que tinc la idea que comença a sentir cert desassossec davant tants homenatges, tertúlies i trobades diverses amb gent de la cultura, escoles i biblioteques. Tinc ganes de conèixer aquest versió més humana de l'escriptora i allunyar-me de la més acadèmica. Farem el que podrem...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada