Saber decir no de Francesc Torralba és el típic llibre que cal anar llegint durant la teva vida. No obstant, em pensava que el llibre treballaria més el concepte sobre COM dir no, un fet sovint extremadament difícil, i en canvi m'he trobat que anava més dirigit a al QUÈ dir no. Per aquest motiu no he trobat tan interessant el recull de reflexions de l'autor, perquè aquells conceptes als quals cal dir NO, són els evidents i els lògics de les persones que fan de l'humanisme el seu modus vivendi. No al fanatisme, al victimisme, a l'egocentrisme, a la discriminació, a l'individuaisme, al cultiu de l'aparença... òbviament em sembla lògic i no em sorprèn res haver de dir NO a tot això. Per un moment he pensat que faltava dir NO a les drogues i així tancàvem el llibre.
No estic dient que no m'hagi agradat el llibre, (al contrari, està genial), només que en aquest cas no m'ha sorprès tant,perquè la informació que dóna és absolutament evident. Destaco la base humanista i acadèmica mitjançant la qual avalua cada concepte, però tot entra també dins de la lògica dels principis humans. He trobat a faltar el concepte més psicològic del tema, el saber gestionar aquells "No" que la vida et demana i que costen tant. Un mica de decepció, però potser ha estat error meu. De la part que m'interessava em quedo amb interessants reflexions:
- "La qüestió és poder dir no i no sentir-se culpable"
- "Dir no sense sentir-se culpable és un aprenentatge on està en joc la llibertat personal"
- " La qüestió radica en discernir on s'ha de dir sí i on no"
- "El no madur neix del fons del cor"
- "Un sí obre un camp de possibilitats"
- "No al meu jo fictici i no a la imatge que tinc projectada dels altres"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada