Dues germanes es retroben a la vila natal dels seus orígens per tal d'assistir a l'enterrament de la mare. Han passat molts anys i les vides de totes dues han canviat molt. Irene i Marina reviuran un episodi "amorós" on el Lluís de ca l'Oliva hi va tenir un paper força destacat vint anys enrere. El noi es va embolicar amb les dues germanes al mateix temps i la més jove va marxar sobtadament i embarassada cap a Barcelona, on va refer la seva vida. El passat de la família i del poble torna a les seves vides obrint totes les ferides possibles. El paper d'enllaç que relaciona el present i el passat el protagonitza una antiga veïna, la Roseta, que coneix des del primer moment massa secrets desconeguts per tothom. "No remenis el passat" és la frase que resumeix millor l'argument d'una teranyina d'allò més enrevessada. Durant tota la trama es barregen episodis actuals amb velles situacions que ajuden a entendre què va passar en el seu dia i quines conseqüències han portat en el futur. A conseqüència de la mort de l'àvia està escrit que la casa cantonera ha de ser derruïda i amb ella, d'alguna manera, tot el que allà dins va succeir. Abans, però, la família trobarà una carta manuscrita de l'antic propietari i espós de la Roseta que pot enrarir encara més l'ambient.
Un llibre breu, a priori senzill, però una construcció literària de primer nivell. Es tracta d'una d'aquelles novel·les breus, però segons com t'ho miris, d'una complexitat màxima. Segona novel·la que cau de la Sílvia Alcàntara, reconeguda escriptora i autora de la famosa "Olor de colònia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada