dissabte, 11 de gener de 2020

345. La pista d'una morta, de Francesc Puigpelat

Resultat d'imatges de La pista d'una morta de Francesc PuigpelatLa pista d'una morta de Francesc Puigpelat és la versió catalana de la imaginació mig espiritual, mig esotèrica, barrejada de ficció, realitat i de poders sobrenaturals que tant em fascina de l'escriptor nord-americà Dean Koontz. Per tant, un llibre extraordinari que m'ha recordat un estil d'aquells que t'atrapen i fan que no vulguis deixar de llegir fins que no acabis. Curiosament he necessitat més dies dels habituals per acabar-lo, però és un exemplar força llarg i no he disposat de gaire temps lector. La història gira al voltant d'un peculiar encàrrec que rep una reputada investigadora privada barcelonina: ella rebrà dos milions de dòlars per tal de trobar a una dona que acaba de morir. Molt estranyada per la tasca imposada, la Mina (així és com es diu la noia, igual que la Mina Fuster de la Margarida Aritzeta) comença a rastrejar les darreres hores de l'Elisabeth. El seu recorregut la porta fins a Chicago i a descobrir els estudis científics sobre el traspàs de l'ànima d'un cos a un altre. El cervell és aquell òrgan tan extraordinari que encara avui desperta suposicions a gran escala sobre el seu potencial. Què amaga la part fosca del cervell? L'autor proposa en aquesta interessant intriga que allà hi podem trobar l'ànima, ni més ni menys que la part essencial del cos humà. Interessant idea que m'ha portat a reflexions intenses sobre la capacitat del cervell i de les seves inexpugnables possibilitats. No explico més sobre l'argument, però m'ha agradat i estic content. I això és el que sempre busco en un bon llibre: entreteniment, misteri i dosis de cultura. Perfecte. Vaig llegir fa molts anys Apocalipsi blanc i estic temptat de repetir-lo i també començar Els llops, llibre pendent de fa molts anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada