El quinto hijo de Doris Lessing és una altra de les lectures que em van marcar fa 20 anys. Com porto fent aquests dies de confinament, estic recuperant lectures de la biblioteca amb una certa il·lusió. He tornat a llegir aquest títol de l'escriptora anglesa perquè senzillament em venia de gust.
Em recordava perfectament de l'argument de la novel·la: un matrimoni "perfecte" rep un cop duríssim amb l'arribada d'un cinquè fill estrany, molt estrany, que marcarà l'esdevenidor de la família. La parella desitja tenir una vida perfecta, amb una casa preciosa amb jardí i rodejats de moltes criatures. El pla anava a la perfecció fins que neix Ben, i amb ell tota l'estructura familiar burgesa i conservadora es fa miques. Hi ha un primer intent de desfer-se de la criatura, però l'instint matern es posarà de manifest i superarà els prejudicis. La vida no serà com l'esperaven i les diferències entre els membres de la família complicaran molt l'existència de tots plegats. Un llibre boníssim que va merèixer una segona part que també vaig comprar i que m'ha fet molta il·lusió recuperar. Realment en Ben no deixa de ser el típic nen amb problemes maduratius, però l'autora li dóna un toc "criminal" i el converteix en un anti-sistema. La seva presència física trenca amb tota l'estabilitat d'una manera de pensar totalment pre-establerta i obre el camí a allò diferent. Diferent i, per tant, incomprès. Un llibre extraordinari que cal llegir un cop a la vida, perquè és realment provocador i et fa pensar una bona estona. Molt recomanable també a gent jove.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada