divendres, 4 de desembre de 2020

438. Terra baixa, d'Àngel Guimerà

Retornar a Terra baixa d'Àngel Guimerà és una proposta que arriba directament de Yasmine i d'una de les seves lectures obligatòries de batxillerat. De fet, recordava l'argument i els personatges perfectament, però una segona, tercera o quarta lectura de recordatori ha estat un d'aquells plaers amagats de la literatura universal que cal anar redescobrint tants cops com calgui.
Un casori entre una noia de la Terra baixa i un muntanyenc anomenat Manelic serveix de tapadera per encobrir una relació oculta entre l'amo Sebastià i la desgraciada Marta, filla del difunt moliner. La idea del cacic és casar-se amb una pubilla adinerada i mantenir la Marta com a amistançada. El Manelic és la peça innocent que oculta la veritable maquinació de l'amo. La gent poca cosa s'atreveix a dir o a fer i en Sebastià fa i desfà al seu interès en tot moment. No serà fins que en Manelic esclati davant la injustícia i es rebel·li davant de tothom que no acabarà el patiment dels principals personatges de l'obra. A hores d'ara ja no valoro els llibres des d'un punt de vista acadèmic, sinó senzillament des d'una òptica de plaer personal. Per tant, vull dir que m'ho he passat genial recuperant la història del Sebastià, en Manelic i la Marta com si d'una pel·lícula es tractés. M'encanta la crítica al sistema social i com l'autor es posa de part dels més humils, de l'amor veritable i castiga la imatge dels poderosos. 
Escrita el 1886 trobo fascinant que es posi de manifest la defensa de la justícia i dels valors morals de la seva època. Curiosament aquests dies estic llegint novel·les de finals del segle XIX i principis del XX i crec que ara lamento no haver-ho fet abans. Els clàssics havien de tornar a la meva vida i crec que els tindré molt en compte durant l'ant 2021.

Cap comentari:

Publica un comentari