89. L'últim quadern, de José Saramago

Anys enrere recordo una conversa amb un tal Sotero, brasiler resident a Tarragona en aquell temps, que em va recomanar llegir en Saramago. Ho vaig fer. Potser fa més de 15 anys o més i ens vam trobar casualment al llavors anomenat Lizarrán. M'hi vaig posar i vaig llegir en poc temps Assaig sobre la ceguesa, Tots els noms, l'Evangeli segons Jesucrist, Assaig sobre la lucidesa i algun altre més que ara no recordo. Sens dubte va ser una de les millors recomanacions que m'han fet mai, ja que en José Saramago em va trencar els meus esquemes literaris del moment. Ara, tants anys després, m'ha caigut a les mans L'últim quadern, un recull d'escrits publicats en el bloc personal del Nobel portuguès. Hi ha escriptors que són brillants escriptors i escriptors que són, a més a més, persones brillants. Saramago és un intel·lectual impressionant, un home amb principis fet del no-res que va assolir la glòria literària gràcies a la seva sublim categoria. Jo, sincerament, l'admiro. Sobre aquest llibre poca cosa es pot dir, ja que es tracta d'un compendi eclèctic de molts textos, relativament breus, però amb molta significació. Es tracta dels pensaments finals, de les darreres reflexions d'un mestre mesos abans de morir. Podria considerar-se el testament ideològic de l'autor adreçat als seus lectors. Personalment m'han vingut ganes de tornar a llegir algun dels títols anteriors, a veure si trobo temps...

88. Novecento, d'Alessandro Baricco

Hola, sóc Joan, el vostre profe. He llegit Novecento el nou llibre que tenim per a pares, mares i profes. És un monòleg teatral molt curtet escrit per l'escriptor italià Alessandro Baricco. Va sobre un pianista que es passa la vida viatjant en vaixell des d'Europa a Amèrica i a l'inrevés. Ell no vol sortir mai del vaixell, ja que, encara que intenta sortir, la por que sent li impedeix fer-ho. Jo li recomano a tots els pares i mares que busquin un llibret curt per gaudir d'una bona estona.

I d'això es tracta, de participar a Les Mil Lectures amb un llibre curt i que tingui certa qualitat. En aquest cas, el llibre és curt i la qualitat també existeix. El concepte és senzill, el pianista Novecento, abandonat en un vaixell als dies de néixer, s'estableix al transatlàntic Virginian per a la resta de la seva vida. La por a sortir del seu cercle de confort l'impedeix establir-se a l'exterior. Una certesa molt vàlida per a l'actualitat i, fins i tot, en el meu cas personal. Hi ha persones que estem condemnats a viure en una certa rutina perquè som incapaços de sortir del nostre claustrofòbic vaixell. Acaba el brillant pianista enfonsant-se amb el vaixell, perquè quan arriba la guerra, aquesta tot ho rebenta. I així són les coses, podem treure el millor de nosaltres mateixos tancats en el nostre àmbit, però sovint som incapaços de vendre'ns fora. Molts cops em sento així, de manera que dono per molt vàlida aquesta història, per altra banda ja llegida anys i anys enrere.