dimecres, 12 d’octubre de 2016

70. La Mujer de la Libreta Roja, d'Antoine Laurain

Resultat d'imatges de la mujer de la libreta rojaUna història que va de menys a més, La Mujer de la Libreta Roja de l'autor francès Antoine Laurain és una novel·la força original. No m'ha agradat massa l'estil irrespectuós amb la puntuació "oficial", però els capítols curts dinamitzen bastant la lectura. Quan l'Albert Vilaró em va dir que aquesta novel·la ens la traurien de les mans en el projecte de Les Mil Lectures de l'escola, no em pensava que podria estar tan d'acord. És una història molt recomanable, de toc sensual, misteriós i que et deixa amb un bon sabor de boca. Ubicada a París, el protagonista de la novel·la segueix el rastre d'una bossa aparentment perduda després d'un atracament. Ell, portat per una sorprenent intuïció, decideix trobar la manera de retornar la bossa a la seva legítima propietària. Descobreix en el seu interior una llibreta vermella, l'essència de la persona de la qual acabarà del tot encisat (això em fa pensar en el risc d'anar deixant rastre escrit d'allò que un pensa). Fascinant enamorament que el durà a dubtar de la seva moralitat i que clourà de forma "elegant" abandonant en el clímax de la recerca. Serà la filla la que donarà el toc definitiu, promovent l'encontre final (de vegades un copet de mà sempre va bé). Un molt bon exercici de reflexió moral que m'ha dut a passar les pàgines com un esperitat. Tercera lectura completada d'aquest llibre en el joc de l'escola i que demà mateix passaré a la Mercè Font, mare del Francesc Xavier, Josep Ignasi i Lluís Arnau Piñol (la dona del Ramon vaja).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada