72. Firmin, de Sam Savage

Llegir Firmin de Sam Savage ha estat un esdeveniment estrany, ja que per a mi ha estat el retorn a la bona literatura. Realment feia temps que no m'havia de parar i valorar el text per la seva qualitat. Per una banda em sap greu haver-me passat a la literatura comercial, però per l'altra ho comprenc. Cal fer un esforç de concentració per poder gaudir de Firmin en la seva integritat, un text de diverses complexitats que s'ha d'assaborir en calma. La lectura d'aquest text m'ha proporcionat moments de màxim plaer, ja que copsar les al·legories i les metàfores que presenta és tota una fita. Per l'altra banda, és evident que la meva vida actual, dirigida més al practicisme literari, no m'ajuda a llegir obres d'art com aquesta. La vida "humana" d'una rata està carregada de sensacions, d'emocions, de vivències personals reals que s'emmarquen dins del cos físic d'un rosegador fastigós. Molt kafkià en la seva dimensió argumental, molt semblant al prototip del "friki" actual, lletraferit sense escrúpols i, en línies generals, el gran perdedor de la societat actual. Jo que sóc capaç de llegir, d'entendre, de sentir plenament les meves emocions, aquest jo que es coneix a sí mateix, aquest individu no deixa de sentir-se estrany, fins i tot repugnant, és una rata comú. La vida de Firmin es desenvolupa pàgina a pàgina, devorant el llibre de la vida que clou amb la bellesa, el cansament i la soledat. Les amistat, l'amor, la nostàlgia,... tot envolta la miserable vida de l'individu que tasta a compta gotes els preciosos moments de felicitat. Gran faula, gran paràbola de la vida. Massa acadèmic per al meu moment actual, però necessari per a recordar que en un moment de la meva vida jo era capaç de viure només d'això. Gràcies Albert.