Les ales de l'esfinx d'Andrea Camilleri ha estat un bon llibre d'aquells de lectura "de batalla". Aquests són dies de molta feina, de poc temps pel lleure i em calen llibres d'aquest tipus.La història és realment molt simple: una noia apareix morta en un abocador dels afores de la ciutat on viu en Montalbano. L'inspector inicia el procés d'investigació conjuntament amb el seu equip de col·laboradors habituals. La noia assassinada presenta un tret al cap, la cara desfigurada i porta dibuixat el tatuatge d'una papallona a l'espatlla. A partir d'aquí es va desenvolupant la investigació rutinària, es busquen testimonis i es parla amb sospitosos. Es va descobrint que una ONG de suport a dones rescatades de la prostitució, La Buona Voluntá, podria estar al darrere de tot plegat. Un desenllaç força simple i previsible posa punt i final a la història. Poca cosa més es pot dir d'aquest llibre, curt i de lectura ràpida. Destaco també el peculiar sentit de l'humor del Camilleri que es barreja amb personatges purament italians, tot creant un marc escènic d'allò més simpàtic. No puc dir que els llibres de l'italià em recordin les habituals novel·les negres de sang i fetge, la veritat. La traducció de nou és d'en Pau Vidal i és d'un nivell tan extraordinari que millora al mateix Camilleri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada