dimarts, 21 de maig de 2019

268. Tres somnis blaus, de Jordi de Manuel

Ostres, tinc molt mala relació amb la "literatura onírica" ...si és que aquest tipus de literatura existeix, és clar. Em costa molt seguir la narració de somnis, ja que entre d'altres coses no entenc ni els reals. Interpreto que els somnis ens volen dir alguna cosa, que remenen misteris per resoldre del subconscient i, per tant, els somnis literaris (els de ficció) encara els entenc menys. No obstant, i malgrat aquesta reflexió del tot innecessària per part meva, he llegit un llibre de somnis, de somnis blaus.
Tres somnis blaus de Jordi de Manuel m'arriba via twitter. Per algun motiu que no recordo vaig topar amb aquest autor barceloní que desconeixia i que presenta una bona col·lecció de títols publicats. Aquest en qüestió és una novel·la negra molt breu que té tres somnis com a punt de contacte entre els tres personatges principals de la trama. Els misteriosos somnis es repeteixen contínuament en les ments dels protagonistes: somnis blaus turquesa, blaus del cel i d'aigües blaves que es presenten en el marc d'una Barcelona "deshidratada" i on apareix un cos esquarterat a bocins i escampat pel Parc de la Ciutadella.
A part del tema dels somnis, la història m'ha agradat força. No tenia jo avui un dia especialment feliç i he decidit bloquejar els pensaments negatius amb la lectura d'alguna cosa diferent. El resultat és satisfactori, una lectura molt breu (massa diria jo), amb un cas d'aquells tipus televisiu i un contrapunt poètic o metafòric en forma de somnis. 
Molt correcte tot plegat i si trobo un altre llibre d'aquest autor me'l llegiré ben gustós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada