divendres, 19 de juliol de 2019

285. Faré el que tu vulguis, de Iolanda Batallé

Una mama de l'escola va regalar un grapat de llibres a la professora Yolanda i ella em va deixar que prengués aquest Faré el que tu vulguis de Iolanda Batallé. Curiosa coincidència de I/Yolandes. Si et pares a pensar és un nom bonic aquest de I/Yolanda, m'agrada. Bé, el cas és que recordava cert prestigi de l'autora i de seguida vaig escollir aquest exemplar per a consum propi. Després d'un parell de lectures curtes platgeres avui tocava quedar-se a casa i disposava d'una mica més de temps. 
Només despertar-me he començat aquesta història d'una dona de mitjana edat aclaparada per la rutina, la monotonia de la vida, amb fills grans i relació de parella desgastada. Bé, bonic retrat de molta gent de la meva generació, però en aquest cas en versió femenina. La recent mort de l'avi clou una etapa personal que culmina amb un desencís vital encara més gran i la solitud truca ansiosament a la seva porta. De tornada d'un viatge a Londres coneix un home pel qual sent una atracció total i provoca la seva primera infidelitat després de 25 anys de matrimoni. La relació amb en Nacho, que és com es diu el senyor, fa estralls al seu interior i "inconscientment" es veu atrapada en una teranyina eròtica, d'atracció personal o de submissió, una novetat en ella que la fa reviure de nou... Comença a pintar els millors quadres de la seva vida (és pintora, naturalment) i el "joc" que planteja en Nacho trenca tots els seus esquemes morals. Bé, anar fent i fent... i reflexionant i dubtant i recordant l'avi i experimentant el que surti...
Admeto la meva ignorància i m'acuso de pertànyer a un món d'horitzons limitats. Si no ets feliç en la teva vida present la novel·la t'ofereix una possible solució: un/a amant, una bona dosi de sexe innovador (prostitució en mode anti-depressiu) i molta reflexió sobre l'amor i el desamor. Tot molt correcte. Bona literatura, però tinc calor i necessito aire, necessito corretejar pels camps i endinsar-me en aventures superficials d'allò més fals que m'alliberin de la rutina. I que em perdonin els erudits, però és que no tots els llibres m'agraden...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada