dimarts, 30 de juliol de 2019

291. Assassins valencians, Esperança Camps i diversos autors/es

No puc negar que formo part del Club de Fans de Llibres del Delicte, una editorial que promou el gènere negre local i, què hi farem, aquest estil m'agrada molt. L'editor és un autèntic professional que en sap un niu sobre el tema. A més a més té un planter d'escriptors que ni el Barça (aquí m'haurà de perdonar el bo d'en Marc Moreno, però els culers som així). L'equip encapçalat per Margarida Aritzeta, Anna Maria Villalonga i Esperança Camps (entre d'altres) no té res a envejar a la tripleta atacant dels blaugrana (sorry de nou, Marc). Entenc que no sóc acadèmicament just, ja que aquí parlo de sentiments, de gustos i de plaer personal. M'agrada la col·lecció, m'agraden els llibres, el disseny, l'actualitat dels arguments, els i les autores, el tarannà familiar que destil·la tot plegat... i què hi farem (de nou), l'atzar ha volgut que des de fa un temps aquest sigui el meu segell de capçalera. Vaig re-llegir la meva ressenya dels Assassins de l'Ebre i em va quedar clar que allà hi havia més passió que altra cosa. Ara resultarà que sóc un nacionalista literari!!! Potser és el que em feia falta...llegir més dels nostres!
Només llegir el pròleg de l'Esperança Camps ja m'he emocionat (i això que encara no havia començat amb la resta). Després he anat desgranant els textos, fruint poc a poc com es mereixen. Es tracta de textos força curts (o m'ho ha semblat a mi) i calia assaborir-los amb paciència. No sabria com valorar aquest recull sense mencionar totes les autores i, ni que sigui breument, què m'ha aportat cada text:
Ricart (les voltes que dona la vida), Cadenas (els sentiments, drets i deures dels sicaris!), Domínguez (disputes veïnals en els camps de tarongers), Seser (promotors sense escrúpols), Usó (magnats i els seus secrets), Alapont (canvi de papers), Greus (mort sospitosa d'un trinqueter), Pasqual (cadàvers polítics), Colonques (misteris a la tanatopràctica), Climent (venjança en fred) i Moner (un dietari macabre).
La suma de tots aquests relats és un compendi que se m'ha fet curt (de fet no m'havia adonat que ja l'havia acabat i he pensat, "ja està?"). Val a dir que m'ha deixat amb molt bon sabor de boca i amb més ganes. Ara toca buscar els Assassins de Ponent i els de Girona, encara pendents, però és que no faig res més que llegir i em sembla que hi ha vida a part de la literatura (com a mínim això em diu la Sonia cada dia).
Acabo destacant que hi ha un text en concret que m'ha deixat gelat. Només per aquest relat ja valia la pena retornar al pròleg i repassar les paraules de l'Esperança Camps: descobrireu autores i autors que no heu llegit mai i, com que us agradaran, els buscareu a les llibreries. N'estic certa.
Certament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada