diumenge, 15 de desembre de 2019

333. La Cuinera, de Coia Valls

Resultat d'imatges de La Cuinera, de Coia VallsComenço la meva opinió tirant potser de blasfèmia literària (espero que si algun dia la Coia Valls llegeix això em perdoni): aquest llibre m'ha recordat molt algun dels llibres de la Isabel Allende, on el personatge principal és una noia jove que ha d'obrir-se camí en una època i en una societat molt adverses. Per tant, dona jove emprenedora que ha de lluitar contra els privilegis d'una societat estructurada per classes i on el seu paper es resumeix a un rol merament secundari i testimonial. Constança arriba a Barcelona procedent de Lima a finals del segle XVIII i es troba en una mena de "ciutat en construcció", on les dificultats polítiques i les diferències socials estan a l'ordre del dia. Constança coneix gent i ambients diversos, des de l'alta societat fins als barris més baixos i denigrants de la ciutat. Allà conviurà amb nobles d'alt llinatge i amb humils i coratjosos joves revolucionaris. Poc a poc la noia va superant els obstacles que es va trobant a la vida i serà mitjançant el seu talent més preuat: la cuina, que s'anirà fent un nom i la seva vida quedarà lligada per sempre més a aquest do. D'aquesta manera pot fer-se a ella mateixa i determinar amb el seu caràcter els designis del seu propi destí. Valenta i coratjosa, coneixedora de les seves armes, utilitzarà fins i tot la seducció (sense massa pudor ni escrúpols), per assolir les fites marcades. En definitiva crec que és una novel·la magnífica en el marc i en l'ambientació, però que no m'ha atrapat amb aquella contundència que a priori m'havia pensat. Potser perquè m'ha recordat massa a alguna de les novel·les de l'escriptora xilena que he mencionat abans. Em plau enormement haver trobat aquest estil de novel·la en català i escrita per una de les nostres i estic força satisfet de la seva lectura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada