333. La Cuinera, de Coia Valls

Començo la meva opinió tirant potser de blasfèmia literària (espero que si algun dia la Coia Valls llegeix això em perdoni): aquest llibre m'ha recordat molt algun dels llibres de la Isabel Allende, on el personatge principal és una noia jove que ha d'obrir-se camí en una època i en una societat molt adverses. Per tant, dona jove emprenedora que ha de lluitar contra els privilegis d'una societat estructurada per classes i on el seu paper es resumeix a un rol merament secundari i testimonial. Constança arriba a Barcelona procedent de Lima a finals del segle XVIII i es troba en una mena de "ciutat en construcció", on les dificultats polítiques i les diferències socials estan a l'ordre del dia. Constança coneix gent i ambients diversos, des de l'alta societat fins als barris més baixos i denigrants de la ciutat. Allà conviurà amb nobles d'alt llinatge i amb humils i coratjosos joves revolucionaris. Poc a poc la noia va superant els obstacles que es va trobant a la vida i serà mitjançant el seu talent més preuat: la cuina, que s'anirà fent un nom i la seva vida quedarà lligada per sempre més a aquest do. D'aquesta manera pot fer-se a ella mateixa i determinar amb el seu caràcter els designis del seu propi destí. Valenta i coratjosa, coneixedora de les seves armes, utilitzarà fins i tot la seducció (sense massa pudor ni escrúpols), per assolir les fites marcades. En definitiva crec que és una novel·la magnífica en el marc i en l'ambientació, però que no m'ha atrapat amb aquella contundència que a priori m'havia pensat. Potser perquè m'ha recordat massa a alguna de les novel·les de l'escriptora xilena que he mencionat abans. Em plau enormement haver trobat aquest estil de novel·la en català i escrita per una de les nostres i estic força satisfet de la seva lectura.