dimarts, 24 de desembre de 2019

338. 1937, de Joaquim Biendicho

Resultat d'imatges de 1937 de Joaquim Biendicho1937 de Joaquim Biendicho va ser una recomanació especial que ens va fer al Club de Lectura l'Albert Vilaró. Jo sempre que puc aprofito l'avinentesa i tiro de consells d'amics perillosament literaris. Aquest cop ens traslladem a l'any 1937 a la zona del Camp de Tarragona, tot just un any després d'esclatar la Guerra Civil espanyola. La situació social i política és molt inestable i ningú es refia de ningú. Els personatges són una colla d'habitants dels voltants de l'ermita de La Pineda de Vila-seca, de manera que vulguis o no, són gent d'allò més propera a mi. Destaca poderosament la descripció d'un moment de la nostra història en un lloc tan proper, un fet que m'ha produït que llegís amb interès absolut pel fet de reconèixer espais i llocs tan habituals de la meva vida. La novel·la de l'autor tarragoní és una amalgama d'episodis diversos que giren al voltant d'una família de la zona. Des de la seva perspectiva es succeiran diferents situacions pròpies d'un estat en guerra on encara ningú ha perdut ni ha guanyat, però que ja es preveu que les conseqüències generals seran catastròfiques. Realment se m'ha fet molt curt (és un llibre curt), però la sensació de conèixer més dades o detalls del moment m'hauria ajudat a completar més la imatge general que m'estava creant. Una situació serà definitiva i donarà misteri a la quotidianitat: la descoberta d'un avió i d'un paracaigudista alemany sobre els pins de La Pineda. Magnífica imatge, pura imaginació que et descriu l'absurditat de la guerra, on el cos d'un home rau penjat d'un arbre perquè està massa amunt i no hi ha ni temps ni logística per baixar-lo. Gran recomanació i descoberta. Gràcies Albert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada