dimecres, 19 d’agost de 2020

412. Pluja negra, de Flavio Soriga

Pluja Negra - Flavio Soriga | Alrevés EditorialUf, no estava jo ara per llegir aquesta novel·la tan complexa. Pensava que Pluja negra de Flavio Soriga era un text per gaudir d'una lectura ràpida i m'he trobat una prosa experimental o alguna cosa per l'estil que t'acaba posant dels nervis. Potser és això el que pretenia l'autor, perquè en el meu cas ho ha aconseguit.
Una jove professora és assassinada a un petit poble de Sardenya on mai hi passa res. Tot el dia (i la nit) plou incessablement, creant una atmosfera ben propícia per a un crim. Tots es coneixen entre ells i tothom escolta com el marit de la víctima l'acusa d'adúltera i l'amenaça de mort. El cap dels carabinieris del poble agafa el cas i comença a fer cerca del culpable.
Amb un estil anàrquic i allunyat de la normativa ortogràfica (un tema que mai m'ha semblat tan original ni divertit) es va desenvolupant la investigació policial. La veritat és que malgrat la qualitat de la prosa de l'autor italià i la fantàstica traducció que ha fet en Pau Vidal, el text se m'ha fet una mica complicat de seguir. He llegit per alguna banda que la manera d'escriure'l és una translació de l'ambient on s'esdevé l'acció i que per això es fa tan feixuc. Els personatges són espectaculars, però la complexitat del text de nou m'alentia el pas i la pròpia comprensió. Tampoc m'ha semblat una novel·la negríssima, la mort de la professora només té uns pocs sospitosos i algun d'ells havia de ser el culpable. Bé, un nou autor al calaix, un de reconegut i un que puc tatxar de la llista dels pendents d'enguany.

Cap comentari:

Publica un comentari