La amiga estupenda d'Elena Ferrante és un altre dels llibres que ha proposat la Biblioteca Pública de Tarragona en la seva secció de Novel·la Italiana. L'he llegit en dues parts, bàsicament durant les hores prèvies de les dues trobades virtuals que inclou la Biblioteca. Avui tenim la segona videoconferència i aquest matí he enllestit les pàgines que em quedaven.
Aquesta és una novel·la on respires Itàlia pels quatre costats, des de geografia, cultura i societat. Una història que es desenvolupa al voltant de la relació de dues amigues d'una barriada humil de Nàpols i que transcorre al llarg de la seva vida. La primera part és aquest llibre que es centra en la infància i l'adolescència de les noies i és on comença a bastir-se una amistat que ha de durar tota la vida. En aquest primer títol sorprèn la posada en escena del marc general de la novel·la, ja que entres de cop al neo-realisme italià i la veritable essència de la Itàlia profunda. D'aquesta manera, la visió del barri humil de Nàpols és una radiografia de la realitat d'una època i d'un espai molt concret. Aquesta imatge serveix de teló de fons per a narrar les vicissituds d'un grup de veïns i la seva vinculació antropològica amb el seu lloc de naixement. Fora del barri és un lloc pràcticament estranger i pocs són els escollits els que poden sortir-ne. Les relacions humanes es caracteritzen per aquesta concepció de pertanyença a la barriada, basada també en apunts concrets com la presència de la camorra, la llengua pròpia dialectal, la passió i l'honor de la família, etc. En general ha estat un llibre que es deixa llegir, carregat de temes relacionats sobre el país veí i que et regala la possibilitat d'un gran debat. Sobre si m'ha agradat o no, encara puc perfilar millor aquesta opinió després del debat virtual d'aquest vespre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada