69. Hora Cero, de Clive Cussler

Dedicar uns breus moments de setembre per mencionar aquesta darrera experiència literària: Hora Cero, de Clive Cussler i de Graham Brown. Aquest exemplar era una novetat del 2015 que costava 12,95 euros a les llibreries i que jo anava mirant amb deler de quan en quan. Tot va ser trobar-lo a La Caverna del carrer Sevilla per 3 euros i comprar-lo. Realment el llibre és molt dolent, el típic embolic de la NUMA amb el Kurt Austin com a Cap d'Operacions. En Dirk Pitt ja és el Director General  de l'organisme i en Sandecker, ni més ni menys que el Vice-President dels Estats Units. L'epicentre neuràlgic d'aquesta novel·la es troba a Austràlia, on el dolent de torn és una espècie de fantasma de l'òpera que viu amagat sota terra. El cas és que el pobre desgraciat, abans amic i defensor de la humanitat, ara vol venjar-se de tots nosaltres per haver-lo menystingut en els seus descobriments científics sobre l'energia 0. No val la pena donar-li gaires voltes i pensar que ha estat una lectura d'aquelles passa-pàgines que tant m'agraden i em distreuen hores i hores. El millor ha estat la descoberta d'espais geogràfics desconeguts per a mi, com les Illes Heard, ja que en Cussler sempre ens regala localitzacions de luxe. Malgrat això, Hora Cero no passarà sens dubte a la història de la meva vida literària. 

68. Harry Potter and the Cursed Child, de Jack Thorne

Ha costat una mica acabar el vuitè llibre de la saga Harry Potter, més que res per la falta de temps i per les poques ganes que tenia. No pot dir-se que no m'ha agradat la idea, i més venint (com ha estat), en qualitat de préstec per part del Francesc Ribera, el meu estimat company de l'escola. El cas és que estic una mica perdut sobre les darreres fites, aventures i desventures del mag d'or de la literatura universal. Aquest cop el protagonista principal no és en Harry, sinó el seu propi fill, donant un pas genealògic interessant en aquest màgic món potterià. Sembla ser que ni en el món dels grans mags s'estalvien els problemes de l'adolescència. Bé, Harry Potter and the Cursed Child es tracta d'una història redactada per Jack Thorne com si d'una obra de teatre es tractés, un fet que facilitat molt la lectura i una bona repassada de la llengua anglesa (que sempre va bé). L'argument no és tan complicat com algunes de les versions anteriors i es pot seguir sense massa dificultat. Jo, la veritat és que el tema de les aventures del Potter sempre m'ha resultat complicadet de seguir, sóc així de racional suposo. El més interessant des del meu punt de vista ha estat el concepte de les realitats paral·leles, on es podien trobar per un banda el món real, i per l'altra, el món del que podria haver estat i que, pel que sembla, pot existir de forma paral·lela. El bé i el mal, les dues visions de la mateixa història en realitats paral·leles... curiós, si més no! Gràcies Franki! Li passo a la Roser!

67. Malinche, de Laura Esquivel

Dedico els darrers dies de lectures estivals a Malinche, de l'escriptora mexicana Laura Esquivel. Es tracta d'un llibre especialment interessant, ja que tenia pendent fer una revisió exhaustiva de la figura d'Hernán Cortés i vaig tenir la sort de trobar a La Caverna de Tarragona aquest exemplar. No obstant, el personatge principal de Malinche no és el conquistador espanyol, sinó Malinali, la indígena que Cortés va adquirir com a intèrpret primer, amant després, i mare del seu primer fill, posteriorment. Per tant, la versió dels fets no és la que trobaríem en un compendi d'història, sinó en la mentalitat d'una persona molt important, però força desconeguda pel pobre lector qui subscriu. L'autora fa un enorme exercici d'empatia i descriu les diverses sensacions i emocions que la nativa devia viure cinc-cents anys enrere. El personatge de Malinali és víctima per doble condició: la de dona i la de persona conquerida. L'arribada dels espanyols a terrers mexicanes es posa de manifest amb brutals escenes de les seves crueltats i ambicions pròpies de soldats assedegats de riqueses i poder. Malinali viu una peculiar ambivalència personal, ja que la seva condició d'intèrpret li permet jugar i entendre molt bé la realitat social i política del moment. Vull afirmar que el llibre és apassionant per aquest motiu, per la descripció i narracions del tot necessàries per poder entendre la difícil conjuntura del moment històric. L'estil florit i sobrecarregat d'imatges m'ha semblat esgotador, lluny del meu gust particular actual. Acostumat com estic a l'estil directe i "passa-pàgines" de tipus Cussler, la prosa excessivament ensucrada m'esgota amb facilitat. Lamento dir això, perquè Malinche és probablement el llibre amb més qualitat literària que he llegit enguany,  però hi hagut moments que pensava que no el podria acabar. Entenc que es tracta d'un llibre històric complex i molt psicològic des del punt de vista de l'anàlisi dels personatges, però estic feliç d'haver-lo acabat. Tanco l'agost amb 10 lectures estivals i ben content per la feina feta.

66. Tormenta en el Ártico, de Clive Cussler

Tormenta en el Ártico, de Clive Cussler ha estat un llibre de batalla d'estiu sense més interès. No és el primer cop que em passa que trobo amb una història de Dirk Pitt sense suc, calcada a altres novel·les del mateix autor i que si no l'hagués llegit no hauria passat res. Aquest cop el tema principal és l'escalfament global i el dolent de torn un empresari sense escrúpols que vol treure rendiment de les riqueses de l'Àrtic amb el beneplàcit del govern corrupte del Canadà. Per altra banda, una científica nord-americana ha trobat la manera de realitzar la fotosíntesi artificial, de manera que l'empresari malvat pot veure afectats els seus negocis. El mercenari de torn a les ordres del multimilionari fa les mil i una dolenteries fins que és aturat per en Dirk Pitt i el seu inseparable company Al Giordino. Realment aquesta pel·lícula ja l'havia vist abans i val a dir que m'he desencisat una mica de l'efecte Cussler. Aquest exemplar és el número 20 de la Numa Files i ha estat co-escrit pel fill de l'autor en Dirk Cussler. La meva sensació és que es tracta de treure el màxim rendiment a la factoria NUMA i el tema comença a ser massa semblant sempre. L'aparició dels fills de Dirk Pitt en aquestes novel·les finals de la sèrie, en Dirk i la Summer Pitt, és lògic des del punt de vista del pas generacional, però per a mi no mostra cap interès especial. Com deia aquell, jo sóc amic del pare, no dels fills. Entenc també que en Cussler s'obrís a altres projectes com els Fargo o en Juan Cabrillo, ja que el concepte Pitt sembla rebentat del tot. Seguiré amb Cussler, però amb una mica més de cura.

65. The Son, de Jo Nesbo

El primer exemplar llegit en anglès de l'any 2016 ha estat The Son de l'escriptor i músic noruec Jo Nesbo. Una novel·la policíaca de més de 600 pàgines que he trobat realment fascinant. La història gira al voltant d'un personatge principal, en Sonny Lofthus, un noi que està reclòs en una presó noruega d'alta seguretat per crims que no ha comès i dels quals sorprenentment s'autoinculpa. En Sonny roman entre reixes per poder rebre sense problema les seves dosis diàries de drogues i combatre així el dolor que sent per la mort del seu pare. Tot canvia quan un dia coneix que la mort del pare deriva d'una situació molt diferent a la que en un principi creia. A partir d'aquí apareixen tot un seguit de personatges secundaris entre els que destaca l'Inspector en Cap Simon Kefas, encarregat de la investigació i relacionat d'alguna manera amb el jove. Resulta molt interessant la personalitat d'en Sonny Lofthus, el qual converteix la seva vida primer en un acte de contrició i després en una obsessiva i cruel revenja. El ventall de personatges és tan ample com fosc, ja que trobem policies i advocats corruptes, drogoaddictes, un capellà pedòfil, un policía ex-ludòpata, etc. La veritat és que m'he distret molt i he pogut gaudir d'una lectura en anglès que sempre va bé. Com ja em va passar amb en Henning Mankell, la literatura escandinava em va molt bé per practicar l'anglès i conèixer una mica més la realitat social i antropològica d'una zona d'Europa tan rica i interressant com és la de Suècia o, en aquest cas, de Noruega. Curiosament aquest estiu he devorat literalment la sèrie de televisió Occupied, basada en una idea original del mateix Nesbo.

64. La hermana de Nupur, de Taslima Nasrin

L'atzar m'ha portat a conèixer Taslima Nasrin, una escriptora valenta, compromesa i sorprenent. I és que cal ser molt valenta (i, fins i tot diria jo, temerària) per a escriure els dos relats que conté La hermana de Nupur donades les circumstàncies actuals. Ara que ens colpeja aquest integrisme islàmic tan mesquí en forma de terrorisme i radicalisme, sempre em pregunto on són les veus internes que s'oposen amb claredat a aquesta gent. Entenc que la gent de "bona fe" té por a aquests feixistes/integristes, però sovint penso en la bona gent musulmana i, segons com, reclamo un punt més de pressió per part d'ells. Taslima Nasrin escriu amb contundència i esdevé una de les veus més crítiques a l'islamisme més conservador i carca. Ho fa des de la seva visió de dona d'origen musulmà i una ferma defensora dels drets civils de les dones realment oprimides. La denúncia que l'escriptora fa a La Hermana de Nupur és tan contundent que personalment em sorprenc que hagi estat capaç de sortir-se'n. Llegeixo a la contraportada del meu exemplar que l'escriptora en qüestió ha estat condemnada a mort pels integristes islàmics... Bé, pel que fa al llibre, les dues històries que he tingut el gust de gaudir formen part d'un nucli temàtic comú: la dona musulmana ofegada socialment i emocional pels valors tradicionals de la religió. L'autora descriu amb intensitat les sensacions més íntimes de les dones protagonistes, obligades a casar-se amb homes escollits per les seves famílies i patint les conseqüències que aquests matrimonis comporten. En les dues històries es narra el llarg i difícil alliberament de les dones, les quals veuen que a causa del seu trencament amb els valors tradicionals, la seva vida passa a convertir-se en un infern. Una provocació en tota regla per al lector, que pren partida de seguida per la justícia i els drets humans. Gran lectura i la meva sincera admiració a Taslima Nasrin.

63. Miedo Mortal, de Robin Cook

Lectura estival de platja entre bany i bany a la mar Mediterrània. Realment val la pena que un exemplar com aquest t'acompanyi en aquestes hores de calor i et refresqui l'enginy per tal de trobar la resposta de l'enigma abans que el protagonista principal de la novel·la. En aquesta història Robin Cook presenta a Miedo Mortal un cas basat en estudis mèdics sobre la genètica, la seva evolució cap a possibles beneficis de la indústria farmacèutica i la seva corrupció a causa dels interessos humans. Un metge d'una institució mèdica privada de Boston veu com van morint paulativament els seus malalts a causa d'un sorprenent envelliment precoç, disfuncions cardíaques i infarts cerebrals inexplicables. La mort d'un genetista company del primer fa que el doctor en qüestió ressegueixi les passes del finat i poc a poc es vagi traient l'entrellat de tot plegat. El llibre no és extraordinari, però he gaudit passant les pàgines i això és el que compta quan estàs a la platja del Miracle veient com juga el teu fill amb les onades. Sorprèn que un llibre de finals del 80 quedi tan desfassat a nivell de tecnologia i de societat. Sort que vaig viure aquells temps i sé de les mancances que patíem llavors i a mi no em sorprèn. Val a dir que a nivell tecnològic la novel·la no deixa de ser prehistòrica, i costa que a un públic jove pugui assumir certes coses. Bé, un bon exemplar per a lectures de calor que ha valgut la pena gaudir. Per mi un llibre molt recomanable per aquests dies.

62. El líder que no tenía cargo, de Robin Sharma

El líder que no tenía cargo, de Robin Sharma ha estat una injecció d'estímuls positius que m'ha arribat via escola aquest mes de juliol. El concepte està força clar: tots tenim la possibilitat de treure el nostre lideratge interior per tal d'evolucionar a la feina i a la vida. Es tracta d'un clar exemple de llibre d'auto-ajuda molt recomanable, carregat de grans afirmacions lapidàries i de bons consells. M'ha semblat que es prioritza més en el benestar i en els èxits professionals dins del món de l'empresa que no pas en els d'àmbits personals. Realment el moment que vivim és força complicat i no està de més afrontar-ho tot amb les eines adequades. Quatre són els principis que aporta l'autor en aquesta faula: No fa falta tenir un càrrec per a ser un líder; les èpoques turbulentes creen grans líders; com més profundes siguin les teves relacions, més fort serà el teu lideratge personal; per a ser un bon líder, cal ser primer una bona persona. L'objectiu final és sempre que l'empresa tregui un benefici i una millora substancial de les seves rendes. El fet que un tingui la sensació de ser un Don Nadie en la seva organització laboral és titllat com a una excusa victimista auto imposada que evita l'evolució d'aquest individu. Bé, és possible. Jo comparteixo moltíssimes de les afirmacions d'aquesta faula, algunes de les quals porto temps treballant i portant a terme personalment. A partir d'ara pretenc rellegir el llibre de nou i procurar recordar els preceptes que em puguin funcionar. Malgrat les bones intencions d'ara mateix, també cal remarcar que després de llegir el llibre anterior d'en Robin Sharma sobre el monjo i el seu ex-Ferrari, també vaig quedar tan impressionat que pensava que havia trobat les millors reflexions de la història. Bé, farem el que podrem amb mooooltes ganes.

61. Carretera de odios, de Ruth Rendell

No sempre haig d'estar de sort i gaudir al màxim de les meves lectures. Carretera de odios, de Ruth Rendell ha estat en la meva humil opinió un llibre insofrible. Suposo que ha influït notablement el fet que la lletra de l'exemplar era diminuta i que la història era lenta i avorridíssima. L'inspector del cas, en Wexford, no podia ser més descafeïnat i poc glamourós (i això que és el número 17 de la sèrie). Bé, el cas és que he compartit Carretera de odios amb altres lectures estivals i quasi que "l'odio" m'agafa a mi de veritat... El millor ha estat conèixer l'estil i el tipus de novel·la d'aquesta autora anglesa, els espais i les localitzacions del sud d'Anglaterra on s'esdevé l'acció i el tarannà britànic general de tot plegat. La trama gira entorn d'un segrest i la posterior investigació del mateix. La construcció d'una nova carretera de circumval·lació provoca una onada de protestes que inclou el segrest de cinc conciutadans d'un petit poble de Sussex, Kingsmarkham. La investigació va desenvolupant-se molt lentament, fins arribar a ser tan tediosa que quasi no ni acabo el llibre. Un dels llibres menys recomanables que tinc el gust de comentar en aquest bloc, malgrat que tampoc voldria valorar aquesta autora per un sol exemplar. 

60. L'Hivern del Món, de Ken Follett

Per a escriure sobre L'Hivern del Món de Ken Follett necessitaria un mínim de cent fulls com a mínim. Realment em trobo amb una digníssima segona part de la Trilogia del Segle, ja que les meves pretensions actuals no són especialment acadèmiques. Amb això vull dir que m'ha encantat seguir l'evolució de les cinc famílies protagonistes de la primera part sense haver d'entrar en profunditat en l'aspecte psicològic de cada personatge. Entenc que els personatges en qüestió són força plans en línies generals, però el marc històric i espaial és espectacular. En general he gaudit com un salvatge viatjant en aquesta història, la qual puc definir com un resum força complet del període de temps de 1933 a 1949 en el cor d'Europa. L'arribada del feixisme a Alemanya i l'assoliment del poder per part de Hitler viscut a partir d'uns personatges que ho pateixen de primera mà és excepcional. Les terribles sensacions i patiments de la gent de l'època són descrits amb força cura i amb intensitat.Quina brutalitat l'escena que presenta Ken Follett sobre l'extermini dels disminuïts físics i discapacitats...fa posar la pell de gallina! El front rus i les batalles guanyades i perdudes per part dels alemanys, les bombes nuclears, Pearl Harbour, els camps de concentració, els espies, les lluites polítiques a Gran Bretanya, Winston Churchill, Truman, Stalin, la Guerra Civil espanyola, la política econòmica de les diverses nacions implicades, etc... Quina salvatjada de context històric i quina quantitat més immensa de dades poden consumir-se en aquesta novel·la. Evidentment surto convençut que en Follett és un mestre de la novel·la que a mi m'agrada. Vaig emocionar-me amb la primera part durant l'estiu de 2015 i surto encantat de la segona aquest juliol del 2016. L'Hivern del Món, el moment més gèlid i gris de la història d'Europa del segle XX és un llibre molt recomanable si t'agrada la història, les aventures i si disposes de temps per a empassar-te les seves 1000 pàgines.