diumenge, 22 d’abril de 2018

156. L'Església del Mar, d'Ildefonso Falcones

Resultado de imagen de L'Església del Mar4.000 figurants surten a la sèrie que d'aquí a no res emetrà Antena 3, essent un d'ells el meu fill Joan Jordi. El fet de la imminència d'aquesta emissió em va fer accelerar una proposta personal que feia temps que em corria pel cap: tocava llegir L'Església del Mar, un llibre d'aquells que romanien impassibles a la meva llibreria a l'espera del seu torn. De fet, no en tenia cap ganes. Havia llegit unes quantes pàgines i em recordava tant (però tant) a Els Pilars de la Terra, que no em venia gens de gust llegir la visió espanyola de la construcció d'una catedral. El cas és que ni de lluny volia veure la sèrie sense llegir el llibre primer. Així doncs, fora prejudicis i Via Fora! 
Realment la sensació de seqüela o d'ambientació històrica idèntica al llibre de Follett no te la treu ningú. La novel·la d'Ildefonso Falcones empra els mateixos marcs escènics, polítics i econòmics que l'anglès utilitza a Kingsbridge, amb la diferència que la meva proximitat personal amb Barcelona és òbviament més intensa que amb la localitat britànica. D'alguna manera vull dir que la catedral del Mar és com a casa meva, mentre que l'altre lloc no sé ni on para. De petit vaig anar a més d'una Missa del Gall al majestuós temple barceloní i el record em perdurarà per sempre, ja que un cop poses els peus a Santa Maria del Mar, la sensació de voler-hi tornar és immediata. La novel·la gira entorn la història de l'Arnau Estanyol, un home del poble, i de la construcció de l'església. Dues històries simultànies, la de l'home i la del temple, ens duran a viure tot tipus d'intrigues, aventures i acció, barrejat amb els lògics sentiments humans com la passió, l'odi, la revenja, l'amor, la fidelitat,... Penso que l'autor va trobar el marc i l'ocasió ideals per muntar una bona trama argumental que, haig de reconèixer, dóna peu a un gran llibre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada