dimecres, 25 d’abril de 2018

157. Es vessa una sang fàcil, de Manuel de Pedrolo

Resultat d'imatges de Es vessa una sang fàcilEs vessa una sang fàcil ha estat el magnífic llibre de Sant Jordi que m'ha regalat la Sònia enguany (encertadíssim i amb moltes ganes de llegir-lo de seguida). Per a mi, en Pedrolo em resulta fascinant des del primer moment, quan intentes desxifrar el títol i ja et toca pensar a les primeres de canvi. Els títols dels seus llibres són una passada, misteris en ells mateixos!  La veritat és que no m'he pogut aguantar i ja m'he avançat al Pedrolo del mes de maig. Aquest no és un llibre llarg, ni molt menys. El millor és haver entrat al nucli dur de la novel·la negra "catalana" i en català, realment seria com una entrada triomfal a aquest estil literari de la mà del mestre. Hi havia moments tan realistes que em pensava que estava a Viena i m'imaginava l'acció en blanc i negre. Aquest és un llibre escrit el 1952 que et transporta realment a les pel·lícules del cinema més negre nord-americà. Quatre delinqüents roben un banc i decideixen separar-se per tornar-se a trobar després del cop. Un d'ells no es presenta i els altres tres van a per ell. La persecució quasi arriba a completar-se, però a partir d'aquell moment comença a vessar-se una sang fàcil...  El més destacat són les interpel·lacions en cursiva que van sorgint entre el text: els pensaments dels diferents personatges, tal com ragen i sense normes ortogràfiques. La contraportada diu que en aquest llibre el lector hi trobarà els millors ingredients del gènere negre. Doncs perfecte, un exemple més de l'eclecticisme de l'autor i a seguir sumant. Gràcies Sònia pel teu grandíssim regal de Sant Jordi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada