158. La guerra dels mons, de H.G.Wells

M'agafa La guerra dels mons d'H.G.Wells en un moment anímic una mica més positiu (ja començava a ser hora). Convivint aquests mesos amb la malaltia de la Yasmine, les lectures passen indefectiblement pel filtre emocional del moment i no se sap mai quin serà el resultat final. Aquesta lectura em venia molt de gust: un clàssic de sempre que suma l'al·licient de l'històric espai radiofònic del mític Orson Welles. Haig de reconèixer que els primers capítols els llegia com si estigués escoltant el programa de ràdio, imaginant-me a mi mateix vivint l'experiència que van patir els pobres oïdors nord-americans de la CBS aquell llunyà 1938. Els alienígenes provinents de Mart arriben al nostre planeta i causen veritables estralls allà on paren. Em sorprèn especialment que es tracti de la primera (o una de les primeres) novel·les que van tenir els alienígenes com a personatges de la trama. El llibre té algun punt fort que no puc obviar: les reflexions en clau sociològica que l'autor fa sobre la humanitat en general i sobre l'individu en concret. No es tracta només sobre la invasió marciana de la terra, sinó del que aquest fet representa per a l'ésser humà, el qual deixa de ser l'amo i senyor de la terra. Particularment m'he deixat portar per les mateixes reflexions que es fa l'autor, un detall que atorga a la novel·la un plus acadèmic total. Aquest autor va ser un autèntic avançat al seu temps, només cal veure els altres títols que va escriure per comprovar-ho. Avui en dia l'HG Wells seria guionista de sèries de televisió fixe.