dilluns, 29 d’abril de 2019

262. Memòria de les oblidades, de Tecla Martorell

Voldria parlar sobre la sorpresa que ha estat aquest matí trobar-me aquest obsequi a la porteria de l'escola. Voldria agrair a l'autora el fet de desplaçar-se tan amablement fins allà i deixar un llibre dedicat i adreçat al professor Joan. Ho he fet així com a introducció i ho deixo aquí. 
No tinc més paraules... 
...perquè ha estat llegir aquest llibret i el meu cor s'ha glaçat. 
Costa assumir les injustícies amb un simple respir profund. La brutalitat de la repressió i la revenja cruel que van pagar dones innocents els anys posteriors de la Guerra Civil espanyola no pot ser oblidada. D'això parla aquest llibre, un homenatge a totes aquelles dones que van patir la repressió franquista i que el silenci va impedir que restessin a la memòria col·lectiva.
No esperava aquesta lectura. Testimonis esgarrifosos d'innocents que van pagar amb la seva vida tancades a la presó-convent de les Oblates de Tarragona. Quants cops he passat pel davant d'aquest lloc i no en sabia res...
En realitat ens acusaven de no ser com ells, perquè no ser com ells era un perill. 
Aquests feixistoides actuals que obliden massa ràpid necessiten llegir aquesta lectura. Jo no, ho passo malament. Els meus avis van tenir sort, però no van oblidar mai.
L'àvia em deia pocs dies abans de morir ara fa uns mesos Encara recordo com queien les bombes sobre casa nostra. Té raó l'autora en la seva dedicatòria "només quan fem memòria, fem justícia". Farem memòria, i tant que en farem. 
I aquest llibret és una joia, una peça preciosa que ens referma en el compromís vital de no oblidar. Els avis van marxar amb aquells records miserables, no podem abandonar-los. Som aquí per ells, van resistir i patir i jo, particularment, no ho penso oblidar.
Enorme Tecla Martorell. Enorme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada