diumenge, 4 d’agost de 2019

294. El lleopard, de Jo Nesbø

El lleopard de Jo Nesbø m'ha encantat. Ha estat començar i no parar, pràcticament devorat en 4 dies malgrat les seves més de 700 pàgines. En Hole està acabat vivint una miserable vida a Hong kong després de la terrible aventura viscuda amb el Ninot de Neu (episodi anterior de la saga). Per aquest motiu malviu al continent asiàtic, sol i sense objectiu a la vida. La Unitat d'Homicidis el reclama per tal de tornar a investigar un presumpte assassí en sèrie. Malgrat la seva negativa inicial en Hole torna a Noruega i comença a buscar indicis del nou cas. El fet de no tenir res a perdre fa que encara actuï més al seu estil, fora de l'aparell burocràtic i sense patir per les conseqüències. L'argument és molt dinàmic, amb girs sorprenents i amb molta agilitat narrativa (si és que aquest concepte existeix). Un cop més es posa de manifest les altes dosis de sang i fetge que aquests nòrdics de vegades destil·len. Unes noies són brutalment assassinades mitjançant un cruel dispositiu inserit a la boca que quan s'estira un cordillet extreu 24 ganivets i destrossa totalment el cap de la víctima. Una novel·la d'aquelles d'estiu que et fa venir el gust de passar pàgines i més pàgines. Traduït per Laia Font Mateu i, per tant, llegit en català, ha estat la primera lectura de l'agost i un dels llibres de capçalera que havia designat per aquesta any. Tinc encara un parell d'exemplars més d'aquest autor, encara que he anat llegint tots els episodis de forma desordenada. Ja veurem amb quin continuo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada