dijous, 15 d’agost de 2019

300. La mort sense ningú, de Jordi Tiñena

Resultat d'imatges de la mort sense ningúAquest llibre havia de ser una festa commemorativa de les meves primeres 300 opinions literàries i ha estat un petit cop emocional. No esperava trobar-me una sèrie de paràmetres que prefereixo de forma covarda evitar a la vida. Un home apareix mort al bosc del Pont del Diable, presumptament un ciclista, encara que no hi cap rastre de la seva bicicleta. El sots-inspector Vidal inicia la investigació conjuntament amb el seu company Veciana. 
Pel que sembla, en Tiñena, i cito unes paraules que m'acaba d'adreçar l'Anna Maria Villalonga, buscava crear tot un entorn protagònic al voltant del personatge principal. Una novel·la que va molt més enllà de la negror que m'esperava i entra en el terreny psicològic de la naturalesa humana. Una novel·la digna de la bèstia literària que sempre m'ha semblat aquest escriptor tarragoní d'adopció.
La parella, el germà, el cosí i el company del sots-inspector Vidal interactuen contínuament amb el protagonista, de manera que l'acció es va desenvolupant sempre amb un d'aquests personatges lligat al Vidal. No és una novel·la de misteri i acció trepidant, més aviat demana una lectura lenta i reflexionada. Per altra banda, sóc un home de molts temors vers la malaltia. Hi ha pàgines on trobes paràgrafs que et posen la pell de gallina, especialment les relacionades a la lluita contra el càncer. Per això deia que ha estat un petit cop emocional. És el que tenim els perdedors i els porucs, que de seguida l'empatia et malmet la teva fràgil existència, especialment quan vius envoltat de determinades situacions complicades. 
A més a més aquest llibre et situa en un marc totalment conegut que aguditza emocionalment cada passa que dones. Resulta que fins i tot en Veciana, el company del protagonista, és veí meu. I et trobes en Ricard de La Capona, el Bar Boada, el Serrallo, la dedicatòria final a la Jaka (emotiva i trencadora), el bar del Prat de la Riba, mencions a un dels personatges de Peix de Gat, el Rodolat del Moro, el Mas Pastor, Camp Clar, les Torres Roma ... és un no parar de viure la narració en primera persona.
Bé, 300 opinions personals sobre llibres. 
No són ressenyes, no mereixo aquesta qualificació tan tècnica, però em fa il·lusió assolir aquest nombre de lectures amb les seves respectives opinions.
Gràcies en aquest cas a Jordi Tiñena, l'inoblidable. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada