dilluns, 8 de juny de 2020

388. Esperant els bàrbars, de J.M. Coetzee

Esperant els bàrbars de J.M. Coetzee és una meravella literària que m'ha deixat impressionat. Arriba l'autoritat militar als confins de l'imperi i els rep l'autoritat burocràtica de l'estat, el magistrat que controla la ciutat de la frontera. Queda clar que l'enemic està aguaitant i que aviat atacarà, de manera que cal estar pendent de possibles incursions bàrbares. El magistrat, narrador de la novel·la, dubta de les notícies que li arriben i continua en les seves tasques diàries. Poc a poc s'adonarà que la guàrdia militar empra sistemes incisius de protecció envers un enemic que a penes es nota que existeixi. De bon començament es demostra l'agressivitat i els ferotges mètodes de l'estament militar. Aquests marxen i el magistrat pren de nou els regnes del territori. Una de les presoneres capturades pels policies esdevé la seva concubina, de la qual s'enamora i idealitza. Dels bàrbars passem a la barbàrie de l'imperi i el magistrat comença a sentir-se més proper a la veritat del moment, arribant a endinsar-se a territori enemic per retornar la noia amb la seva gent. Això li ha de costar car i una reprimenda absoluta per part de l'estament policial, que el sotmetrà a tortura i el desprendrà de la seva categoria social.
Així, resumit ràpidament descric aquesta història al·legòrica sobre la submissió a la realitat imposada, a la invenció i exageració de l'enemic extern per controlar la població per la por, a la misèria humana que advoca per la violència i el domini. Un llibre que és una classe d'història sense marc espacial ni temporal concret i que avalua l'ésser humà com a ens individual que sobreviu en societat. Una novel·la admirable que he fruït inesperadament amb enorme sorpresa. Estic molt content de recuperar els llibres perduts a la meva biblioteca, un encert real.

Cap comentari:

Publica un comentari