dimecres, 10 de juny de 2020

389. Assassins de Girona, de Miquel Aguirre i altres autors

Ara que m'estava afeccionant de valent als reculls de contes negres de Llibres del Delicte crec que ja he arribat a l'últim títol d'aquest estil de la col·lecció. De nou la literatura se'm presenta en format breu, intens i negre. Ara mateix aquest és l'estil de llibre que em feia falta, ja que estic a les portes d'un final de curs abassegador i realment difícil de gestionar. Aquests són els contes i la meva breu valoració:
- "El gos que caçava abelles" de Jordi Dausà (un escriptor planeja el cop definitiu que l'ha de portar a la fama)
- "Ciutat de vampirs" de Jair Domínguez (en una ciutat de vampirs només dues persones normals subsisteixen sense encomanar-se)
- "Una taca al jardí" de Mar Bosch (uns entranyables avis amb una visió dels guarniments una mica especial)
- "L'ocell" de Damià Bardera (un cucut que ens avisa quan la mort s'apropa).
- "Et mato" de Mathew Tree (el poder de la seducció com a arma de doble fil).
- "Suïcidi sense motius aparents" de Maribel Torres (un noi presumptament es suïcida en estranyes circumstàncies).
- "El globus" de Pep Prieto (una parella flirteja mentre té un dia dur de "feina". Res és el que sembla i la sorpresa està assegurada. Potser el més original).
- "Quadre nocturn" d'Anna Carreras (l'artista que dibuixa un quadre macabre basat en la realitat)
- "La Mercúria" d'Andreu Pérez (la història d'una dona rural)
- "Mar negre de tramuntana" de Cristina Malagelada (un cadàver a la Costa Brava desperta les sospites de la policia, pot la seva dona haver-lo assassinat des de Mallorca?)
- "El mediocre" de Miquel Aguirre (una epidèmia de mort assola sense aturador el saló de la fama dels escriptors en llengua catalana. El Mediocre potser té alguna cosa a dir).
- "Sentències exemplars serendipítiques" de Josep Torrent (una víctima de violació decideix venjar-se del magistrat i del violador).
- "Una mica de justícia" de Salvador Macip (la justícia es vesteix d'esperit).
Un recull magnífic sense cap mena de dubte que enganxa igual que els seus germans de Ponent, els valencians, de l'Ebre i del Camp de Tarragona.

Cap comentari:

Publica un comentari