diumenge, 21 de juny de 2020

392. La princesa de Jade, de Coia Valls

La princesa de Jade de Coia Valls és el gran primer llibre d'aquesta escriptora. Descriu la crònica d'un viatge des de Constantinoble fins a l'actualment molt popular Wuhan a la recerca d'un important misteri. Emmarcat a mitjans del segle VI dC, una expedició formada per un grup divers de membres (mercaders, soldats, teixidors, monjos nestorians), reben l'encàrrec de l'emperador Justinià d'anar a la Xina i descobrir el secret de la seda. Aquest ho fa per seguir les darreres voluntats de la seva moribunda esposa Teodora, un dels pesos pesants de la primera part de la novel·la, i per trencar les exigències econòmiques imposades pels perses en les transaccions comercials.
Escrita en primera persona d'indicatiu (m'ha costat molt superar la sensació que llegia una notícia o un telegrama), l'argument gira al voltant de les vicissituds, perills i aventures que viuen el grup d'expedicionaris. Poc a poc el viatge esdevé un d'aquells viatges interiors de retrobament amb un mateix que avancen cap al desconegut. M'agrada mot aquest concepte del doble viatge com a metàfora de la vida. Haver de desprendre'ns de càrregues supèrflues i anar renunciant a allò que ens impedeix canviar és un bon consell en el difícil periple que és el nostre dia a dia. Es tracta de treure llast amb coses materials, problemes que ens angoixen i persones més o menys tòxiques que ens envolten. També m'ha agradat molt la idea del camí del nostre viatge, el qual si el mires enrere el veus petit, minúscul i com va desapareixent. El camí que va quedant són els records i jo afegiria que fins i tot, la nostàlgia. Un altre tema a destacar és la magnífica descripció dels indrets recorreguts, ciutats i accidents geogràfics que es van trobant pel camí. Aquí hi ha una gran tasca d'investigació i documentació que s'ha de valorar detingudament. Té molt de mèrit centrar una història tan remota en l'espai i en el temps com aquesta, on trobem episodis tan exòtics com escenes quotidianes de famílies kirguís.

Cap comentari:

Publica un comentari