diumenge, 12 de juliol de 2020

399. Un dissabte, amb els amics, d'Andrea Camilleri

Un dissabte, amb els amics, d'Andrea Camilleri és una novel·la diferent de les que ens té acostumats l'autor italià. En aquest cas es tracta d'una història en format coral, on els personatges i les seves accions es van presentant en petits capítols. Peces d'un trencaclosques una darrera l'altra, amb salts en el  temps i en els marcs geogràfics, van teixint una trama que t'enganxa del tot, però que et fa pensar contínuament com encaixa tot plegat. El desenvolupament de la narració gira entorn un grup d'amics que es troben un dissabte a la llar d'una de les parelles, com fan habitualment, i esclaten petites guspires que acaben amb un gran foc. Durant els primers capítols les peces t'indiquen les relacions establertes entre ells amb el pas del temps, pràcticament totes secretes i desconegudes per la resta. Adulteris entre ells, l'aparició d'un antic company de l'escola, problemes quotidians amb la canalla, amors i desamors constants, enveges,... tota l'amalgama d'emocions pròpies de l'ésser humà explicades amb aquesta especial manera de narrar. Fora dels estereotips propis de les novel·les del Montalbano, aquí en Camilleri fa un estudi llampec de les relacions humanes i de les seves possibles conseqüències. De la infància a l'adolescència fins al clímax total de la maduresa en un senzill sopar d'amics d'un dissabte qualsevol. La psicologia humana analitzada al detall en un simple moment de l'espai ens demostra que res és tan senzill en els humans. Una lectura que tenia pendent i que ha caigut en un dia de descans dominical després d'una fantàstica excursió per la natura. Tarda de Camilleri exprés que sempre omple l'ànima i la set de bona literatura.

Cap comentari:

Publica un comentari