Felicidad conyugal de León Tolstoi ha estat una lectura ràpida de confinament que he volgut col·locar al mig de llibres extensos, de manera que vagi buidant la biblioteca de casa i ho faci amb bon material literari. Aquest cop he buscat per la zona russa, ja que el meu company José Vicente em va parlar de Pushkin i em va picar la curiositat. Com que no el tinc, doncs he agafat una altra opció.
Aquesta breu novel·la repassa la intensitat de l'amor de parella des de que aquest neix fins que s'estabilitza. Com un foc que ho crema tot i es va apagant poc a poc. Cal trobar aquell punt de la relació quan encara no s'ha apagat, perquè si no ho fem, acaba perdent-se del tot. Així doncs, una noia s'enamora del seu tutor 19 anys més gran que ella i comença el festeig. La relació es viu intensament en uns primers anys en què l'amor supera qualsevol altre concepte mundà de les seves vides. Com és d'esperar, els sentiments davallen amb el temps i el que era el paradís comença a semblar tot el contrari. L'autor fa la seva acurada anàlisi psicològica del comportament dels personatges i dels sentiments que els toca viure a cada moment. Aquest devia ser un tema que probablement devia viure el mateix autor en pròpia persona, ja que sembla molt clar el discurs d'algú que sap del que parla. A més a més, tot això fet amb el mestratge d'un escriptor del nivell del rus, i aconseguint que aquesta novel·la sigui una autèntica peça de bona literatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada