diumenge, 31 de maig de 2020

386. Cants de sirena negra, de Sebastià Bennasar

Cants de sirena negra | Sebastià Bennasar | Edicions SaldonarUna sirena de color salva un home de morir ofegat. Això d'entrada faria que jo tanqués un llibre i en busqués un altre. No sóc amant de la fantasia i no em fa vergonya assumir un comentari d'aquest tipus. L'home queda encisat per la bellesa de la criatura marina i farà tot el possible per evocar-la de nou. Particularment ja hauria guardat el llibre a la biblioteca.
Per tal de recuperar el contacte amb la sirena l'home ha d'iniciar un periple per tot Europa, ja que necessita trobar un parell de peces iconogràfiques de la sirena. La història esdevé una narració d'aventures bastant trepidant d'aquelles que m'agraden. A més a més el tema de la sirena es toca amb una sensibilitat tan bonica que deixa de ser fantasia per convertir-se en sentiments reals. Allò de que per ella faries qualsevol cosa, sigui sirena o sigui l'ideal de l'amor més autèntic. Van apareixen personatges i indrets força interessants i et trobes atrapat en la intriga sense adonar-te que els cants de la sirena també afecten al lector. He al·lucinat bastant perseguint la següent pàgina amb aquelles ganes que tant trobava a faltar. Tot està narrat en segona persona del singular per una antiga amiga de l'home enamorat, fet que pressuposa des del principi que aquest desapareixerà de la faç de la terra. Una novel·la espectacular que m'ha encantat per l'absoluta originalitat que destil·la. No em pensava que en Bennasar escrivia aquest tipus de llibres, ja que els anteriors textos que havia llegit d'ell portaven altres rumbs. Una fantasia light carregada de sensibilitat. Un llibre excel·lent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada