dimarts, 3 de juliol de 2018

174. Headhunters, de Jo Nesbo

Resultat d'imatges de headhunters jo nesbo catalàLectura rapidíssima ventilada en un parell de dies, de fet, els primers dos dies oficials de vacances. Segurament he agafat el ritme adequat i ha coincidit que el llibre ha acompanyat força. És el que té en Nesbo, que l'agafes i no pots parar. Aquest cop un caçatalents, que al mateix temps és lladre d'obres d'art, es veu irònicament atrapat per la suposada víctima. El protagonista és el típic guanyador, més llest que ningú i dotat d'una intel·ligència que el fa creure superior a tothom que l'envolta. La trama es gira de forma trepidant i es torna a girar de forma encara més trepidant. Una lectura d'aquelles que fan estiu i que et diverteixen al màxim. No saps mai si el protagonista et cau bé o malament, si actua amb malícia o en pla d'autodefensa. De fet, tot està molt embolicat, però la distracció literària és evident. M'ha recordat allò del pescador pescat i com la nova víctima ha de posar tota la carn a la graella per sortir-se'n. No puc explicar massa la trama, ja que seria un spoiler involuntari. A tall de resum ja val el que he dit fins ara, potser afegiria que el marc escandinau segueix sent el referent espaial. També he trobat que es va rodar una pel·lícula basada en aquesta novel·la i que sembla que està molt ben valorada. En definitiva, primera lectura plenament estival i cinquè llibre de l'autor suec que cau al sarró. Realment donen ganes de continuar amb algun altre exemplar del Jo Nesbo, a veure si el trobo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada