
Pel que fa a la novel·la, val a dir que m'ha agradat força. El marc espaial i temporal ens porta a la Catalunya Central dels anys 50 en una colònia tèxtil. Aquests petits motors industrials van consolidar la nostra terra com a referents econòmics de primera magnitud. Ara bé, quin era el preu humà de la nova riquesa? L'autora ens explica com funcionava la colònia: un micro cosmos laboral i social on el desenvolupament de la fàbrica significava el bé comú. El capitalisme en ebullició on el benefici superposava els interessos particulars creava molt patiment humà (i, salvant les distàncies, encara en crea). L'individualisme estava pràcticament abolit, ja que les persones eren simplement peces de l'engranatge industrial. Recordo imatges de la revolució industrial i episodis similars descrits meravellosament per Dickens: l'empatia pel pobre, per l'esclavitzat del sistema, la classe baixa com a heroïna de l'època. Els treballadors de la colònia estan atrapats i esdevenen simples números de la comptabilitat de l'empresa.
L'argument el llegeixo com una crítica social de primer ordre. La mort de l'escrivent major en un incendi inicia l'argument, i poc a poc es van descobrint les causes i l'origen del foc. Tot lliga: la manipulació de la classe dirigent i la impunitat de les seves obres, la hipocresia i la falta d'humanitat, la sensació de superioritat de la nova aristocràcia econòmica...
Una novel·la literàriament excel·lent, carregada de contingut, retrat d'una època i d'un espai i, sobretot, amb un gran missatge social. Una gran recomanació, gràcies Núria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada